«Es va fer no res»

1. Què diem quan diem «tu t'ho has buscat»? Diem ni més ni menys que tot el que ens passa, el bo i dolent, més que trobar-ho o que ens passa des de fora, ho busquem, ens ho busquem pèrquè encara que ens sembli el contrari és allò que necessitem. Vol dir que mai no puc donar la culpa del que em passa a ningú fora de mi. Així, la mort també me l'hauria buscada com també tots els contratemps, entrebancs i patiments de cada dia. Són absolutament necessaris per més que el món els titlli de rebuig, de no res o d'allò que cal evitar. «No és res, no és ningú, no té figura, una vegada més ha triat el desastre, s'ha equivocat i... ell s'ho ha buscat», diem.

2. Ens caracteritzem per fer coses. Si no féssim res no existiríem. Ho portem gravat en l’ADN. És un impuls incontrolable i indissoluble del corrent elèctric propi de la mateixa vida. No hi podem fer res. Ara bé, també sabem que aquest «fer coses» tard o d’hora s’acabarà. Per exemple amb la mort. Però de la mateixa manera que hi ha el fer, hi ha el no fer. Existeix, doncs, el no fer res?

3. Aquest fer coses que ens caracteritza l'hem utilitzat sovint per a «fer-se, un, a un mateix». Diem: «Ell es va fer a si mateix. Va treballar fort durant molts anys.» S’aplica la mateixa fórmula: convertir-se primer en cosa per després arribar a ser un personatge, un algú. Ell (també) s'ho haurà buscat.

4. Però tenim una explicació molt lluminosa del perquè de tots aquests enigmes. Ens la dona sant Pau quan diu que Jesús, d'ell mateix, no en va fer res de profit sinó que «es va fer no res». Si volem entendre el que ens diu sant Pau hem d’acceptar, en primer lloc, l'existència d'aquest no res. No és fàcil perquè tot sempre és alguna cosa. Pensar en la desaparició absoluta dona vertigen ja que, diem, no pot ser ni es pot anar més enllà. En segon lloc hi ha la consideració del fet de fer volgudament i amb plena consciència allò que un mateix està fent d'un mateix. I això tampoc és fàcil de reconèixer sobretot quan se sap que es va directe al desastre, al no-res. Per què? Perquè aquest fer-se no res seria, en el fons, l'argument que ho explicaria tot i, en explicar-ho, ens convertiria en aquest mateix tot de manera consubstancial. Més enllà d'aquest no res no hi ha absolutament res i allà, per fi, la globalitat és plena perquè res es fon amb tot. 

5. Qui no se n'ha lamentat alguna vegada? Veure com s’ha perdut tot i que tots els treballs que havíem fet amb tant afany han estat adreçats al no res, quan pensàvem justament al contrari. Però el fet és aquí, és així i s’hi està: tot ha estat debades, diem, estem enfangats, anem cap a una mort anunciada reconeixent, com Jesús, que ens ho hem buscat (!), que ell, d’ell mateix, també en va fer un no res per estar prop del nostre no res inevitable. Però, malgrat nosaltres mateixos, ho continuem fent perquè només fent-ho ho podem experimentar. Si no ho féssim no sabríem que justament allò que acabem de fer és no res, que justament aquest no res ens fa com Jesús vol que siguem: feliços com ell en el no-res. Identificar aquest circuit en nosaltres és molt important.

6. Són paraules de sant Pau sobre Jesús a la carta als cristians de Filips. Són, per tant, una interpretació de la qual es desprèn, però, que ha estat profundament compresa l'essència del comportament de Jesús. Sense haver estat experimentades en pròpia pell no ens haurien il·luminat amb la seva precisió ja que fer-se no res comporta el vertigen de retirar-se, de la desaparició.

(Jesús, se'n va fer o ja l'era, aquest no res?)

Jesús, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. [Fl2]

 ~ si ~ no ~ que ~ es ~ va ~ fer ~ no ~ res ~