Rajoles

Mmm, la vida, el pas del temps —vaig pensar— que boniques que han fet les rajoles. Danke, vaig dir sense voler.

Aniré on vagis

«No insisteixis més perquè t'abandoni i em separi de tu. No, jo aniré on vagis i viuré on visquis: el teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu».

Són paraules de Rut i fa dies que penso que aquesta imatge del núvol les acompanya perfectament tot i no saber ben bé per què.

Hi hagué una vegada

Hi hagué una vegada una paraula que no tenia lletres. Les altres paraules, quan eren al seu costat es neguitejaven molt i es preguntaven com era possible un cas com el seu. «Hauries de fer alguna cosa —li deien— perquè si no a tu mai no et dirà ningú».

Acròbata

La vida d'una persona mai és estàtica i per això s'assembla tant a l'equilibri d'un branquilló que s'aguanta per un subtil i feble però molt sofert punt central.

Mobilis in mobile. Per això és incomparable. Per això no en podem dir res.

Així si, nets, ens aturem a contemplar-lo, no podem deixar de tenir en compte els obstacles que va sortejant per trobar la coherència. Ara s'enfrotarà a una ràfega, més tard s'alinearà amb la brisa suau o, després, com si vulgués volar, girarà amb un petit remolí que el farà caure graciosament per tornar-se a aixecar mentre haurà traçat a l'aire, també amb una cal·ligrafia única, el seu escrit tan coherent.

Si ens aturem

La vida d'una persona mai és recta i per això s'assembla tant al curs d'un riu, o millor, al d'un d'aquells petits recs que es formen quan s'escapa un raig d'aigua de la mànega damunt un terra sec.

La vida com un enviament

 

«Jo-sóc m'envia a vosaltres». Són les paraules que Déu donà a Moisès com a resposta per aquells que es facin preguntes sobre ell.

«Siderar»

La c o n s i d e r a c i ó de qualsevol cosa sempre és o hauria de ser un sotrac per a l'ànima perquè vol dir que aquesta cosa no només haurà estat pensada o vista sinó que haurà estat mirada amb la mateixa perspectiva que els astres.

Qui és Déu per a nosaltres

Fragment d'un text del cardenal Newmann 

Tots sabem que fins els amics més pròxims entren en nosaltres parcialment. Només en certs moments entren en relació amb nosaltres. Però estiguem segurs que el fet de prendre consciència d'una presència perfecte i perdurable, aquest fet per ell mateix, manté l'obertura del cor.

El cel és internacional

«Des d'ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots.» Col, 3

Des d'ara ja no hi ha musulmà ni budista, protestant ni anglicà, ateu ni gnòstic, esclau ni lliure, etc».

Sant Pau volia dir que el cel és internacional.