Au claire de la lune hi havia tan poca llum que ni tan sols sabia que era la ploma allò que havia perdut.
No tenia res, anava nu i feia fred. Ouvrez-moi la porte, et vaig dir, pour l’amour de Dieu.
Em vas fer passar, on chercha la plume, on chercha le feu.
Jo pensava que mai més no tornaria a escriure i estava desesperat.
Je n’sais c’qu’on trouva, mais j’sais que en posar la mà dintre meu vas dir: Aquest és el cargolí de nàcar que hi ha al lloc més fosc de casa teva, al teu interior
Jo no sabia que dintre meu hi hagués una cosa tan portentosa com aquesta i quan l'agafares, quan vaig percebre el suavíssim tacte de les teves mans mentre l'acariciaven, vaig perdre el coneixement.
Au claire de la lune
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
He rellegit aquesta entrada i encara m'agrada més que la primera vegada. Aquesta barreja de paraules franceses de la cançó junt amb les paraules teves en català dóna un charme especial a l'escrit. M'encanta!
ResponElimina