Benvolguda Empar
Vas ser mestre, et vas casar amb un mariner —en Ramon— i has tingut set fills, deu néts i dos besnets. Vas fer tantes coses!
Entre nosaltres et vas entregar al rober, a Vida Creixent, als voluntaris, portant la comunió als malalts i a les residències, assistint als viatges, a les excursions, a les trobades i a tots els dinars. Els elogis, agraïments i anècdotes que t'hauríem de dedicar són tants que no cabrien per més llibres que escrivíssim.
Les teves classes a Vida Creixent, per exemple, eren apassionants. Aviat sabies trobar la manera per parlar de tu, del que t'acabava de passar pel carrer i aquell relat es convertia literalment en Gracia. Ens sabies transmetre l'essència del missatge de Jesús d’una manera tan natural, tan viva i parlant de qualsevol cosa que ens deixaves amb la boca oberta, ens feies oblidar totes les penes i, en acabat, ens venia al cor una alegria i una serenor que abans no teníem i que tampoc sabíem d'on havien vingut. Tenies aquest do. I així ho feies amb tot i amb tothom i sempre, i sempre donaves gràcies perquè, deies amb santa Tereseta, «tot és Gràcia!».
Era com si encarnessis la sorpresa de veure que Déu es complaia molt en tu i que t'ho demostrava amb escreix a cada moment. Que, a més, poguessis alegrar-te d'aquest fet t'omplia de tanta felicitat que la transmeties a tots els qui érem al teu costat, i era com un bany i un contagi la teva mirada que tot ho rejovenia i ho alegrava, probablement perquè venia directa de Jesús, de com Ell t'estava mirant en aquell mateix moment.
El testimoni que ens has deixat ha posat el llistó espiritual molt alt. Saber-ne estar a l'altura serà el nostre repte i el teu llegat. Gràcies.
«Gràcia és el fet inconcebible que Déu es complagui en mi i que jo pugui alegrar-me en ell.» K. Barth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada