En el blau



Cançó

Volare, oh, oh. / Cantare, oh, oh, oh, oh. / Nel blu dipinto di blu. / Felice di stare lassù.

En el blau les coses són més llargues d'explicar perquè a mi, d'aquesta cançó antiga, tan sols em quedà el blau, més com a concepte que com a color. S'hi explica la història d'un personatge que es va pintar tot ell de blau i que ho va fer damunt d'una superfície també blava que podríem dir-ne cel, però que no ho farem.

El relat sembla voler dir com el protagonista es pinta tant de blau que arriba a fondre’s amb un altre blau, el del continent que l'inclou, fins que ambdós es fonen. Explica, doncs, la desaparició del subjecte fins que el blau de la tela on es pinta i el seu, es fan una sola cosa. Però una fusió de dos blaus com aquesta què voldria dir?

El cantant diu que aquí s'hi està bé. A més, el blau ens envolta i ens succiona per tot arreu, en tractar-se del color de l’univers, del cel o de les aigües i llueix amb una densitat especial quan visitem el nostre interior. Aquí, tard o d'hora, arriba que ens sentim abraçats per un blau tan lluent i protector com el del mantell de la Mare de Déu.

A tot això hi vull afegir encara un somni que vaig tenir, no sé si abans o després que aparegués la cançó. Hi havia vida en el plasma blau d'aquell somnieig. Es tractava d'una escena projectada com una diapositiva i, dins el cercle de llum de la irradiació hi era —hi vivia— jo i s'hi estava molt bé.

Indiferent en últim extrem, per tant, a la mort, em podia lliurar amb tota confiança a aquell lloc que era de llarg el més meu de tots els que havia conegut fins aleshores, el més verdader i autèntic. El que passava a fora no era important. A fora podia desaparèixer tot, però aquí no. I això era d'una certesa absoluta i per damunt de tot.

Aquí hi havia un somriure permanent. Ni tan sols podia dir «que bé s'hi està». Es tractava de quelcom persistent, durador i molt més contundent i poderós que un estat d'ànim o que totes les explicacions que es puguin donar, ja que tenia i encara té la força de l'evidència de la qual no es pot dubtar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada