És per això que heu passat prop meu, oi?
Després de tot el que va passar, tots han marxat, però jo em quedo. Ells tornaran i jo no. Déu —la vida— no fa vacances, el Pare sempre treballa, pensava Abraham que tampoc feia vacances.
Es passava el dia a ple sol davant les alzines amb el gos esperant ves a saber què. No gosava allunyar-se'n no fos cas que aparegués qui sap lo. La seva dona Sara deia que era cosa de l'edat i no li feia cas. Les coses des del pedrís de davant la tenda es transformaven de tanta llum i tanta calor. No passava ningú i el so de les cigales ho era tot. On acabo jo i comencen els meus afores? Què veig? Hi veig? No sabia si el que veia era imatge de res. No sabia si eren un o dos o tres. La temperatura no permetia saber res. Tot es diluïa i es dissipava. La calor interior i l'exterior eren la mateixa i costava de respirar. Així i tot, tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des del tendal, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que porti aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar i refareu les forces abans de continuar el camí, perquè és per això que heu passat prop meu, oi?
1 comentari:
El Senyor s'aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda quan la calor del dia era més forta i va veure tres homes drets a prop d'ell. Tan bon punt els veié corregué a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar refareu les forces abans de continuar el camí que és per això que heu passat prop de mi.
Del Llibre del Gènesi, cap. 18.
Publica un comentari a l'entrada