Després de tot el que va passar, tots han marxat però jo em quedo. Ells tornaran i jo no. Déu —la vida— no fa vacances, el Pare sempre treballa, pensava Abraham que tampoc feia vacances.Es passava el dia a ple sol davant les alzines amb el gos esperant qui sap què. No gosava allunyar-se'n no fos cas que aparegués qui sap què. La seva dona Sara deia que era cosa de l'edat i no li feia cas. Les coses des del pedrís de davant la tenda es transformaven de tanta llum i tanta calor. No passava ningú i el so de les cigales era tot. On acabo jo i comencen els meus afores? Què veig? Hi veig? No sabia si el que veia era imatge de res. No sabia si eren un o dos o tres. La temperatura no permetia saber res. Tot es diluïa i es dissipava. La calor interior i l'exterior eren la mateixa i costava de respirar. Tot i així, tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar i refareu les forces abans de continuar el camí, perquè és per això que heu passat prop meu, oi?.
Les vacances d'Abraham
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
El Senyor s'aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda quan la calor del dia era més forta i va veure tres homes drets a prop d'ell. Tan bon punt els veié corregué a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra i digué: Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar refareu les forces abans de continuar el camí que és per això que heu passat prop de mi.
ResponEliminaDel Llibre del Gènesi, cap. 18.