Hi faltes tu

El camí de la religió és el camí de l'amor, d'entrada perquè «allà» ningú lluita amb ningú. Allà el tot existeix per a tu i tu existeixes per al tot i això vol dir harmonia. Ningú no hi és, allà, per conquerir ningú. Com conqueriria una part a una altra si només hi ha tot?

El camí del cor

La poesia és més a prop de la religió que la teologia perquè la imaginació li és més propera que la raó. Per a un temperament lògic és difícil caure en la religió perquè la lògica és rígida, no és flexible, no té portes. És una camisa de força.

Dia trenta-cinquè

Sobre si les imatges respiren.

Sobre les pàgines d'imatges

Sou convidats a visitar els àlbums que vaig fent (vegeu la columna de la dreta del bloc). N'hi ha un dedicat a les imatges recollides durant el confinament. Aplega algunes «llambregades de mòbil» i dia a dia es va actualitzant. N'hi ha un altre dedicat a l'escala. Hi ha la Història d'una A que és el que m'ha animat a escriure aquesta entrada. Es tracta d'uns enquadraments als quals he aplicat la lletra A amb diferents filtres, colors, ombres i intensitats. N'hi ha tres més: l'Àlbum de la nit, l'Àlbum del blanc i el negre i l'Àlbum de l'hotel. (IMPORTANT: cliqueu damunt les imatges per veure-les millor)

La celebració

No cal que demostris res. Amb el fet que Déu t'hagi engendrat ja n'hi ha prou: has estat acceptat. Déu t'ha criat, això és suficient, això ho explica tot. Quina altra prova vols? No cal que siguis ningú important perquè ja ets important, ja ets allò que havies de ser. Així que no tens cap excusa per ajornar la celebració.

L'entrega

L'entrega a Déu es dóna de manera involuntària: s'esdevé quan t'adones de l'existència en tu de l'absència de tu. No és fruit de cap acció teva, no hi ha esforç. Si n'hi hagués no seria entrega perquè qualsevol esforç seria «teu». En el lliurament hi ha un adonar-se d'alguna cosa inexplicable, inesperada i sorprenent potser per massa propera.

Transmetre

Jo no veig la llum. Els ulls veuen vibracions que es transformen en ones elèctriques o en compostos químics i jo no he vist mai aquestes ones ni aquests components. Aquests ingredients transporten el missatge que posteriorment és descodificat en la meva ment. Tan sols són codis. Després, en ser descodificats, la ment em dóna el missatge de la llum i és quan dic: «He vist llum o el sol ha sortit». Però jo no hauré vist sortir el sol. Haurà estat un procés químic el qui me n'haurà informat i no la mateixa sortida del sol que només serà una foto descodificada.