Poema
Au claire de la lune hi havia tan poca llum
que ni tan sols sabia que era la ploma
allò que havia perdut.
No tenia res, anava nu i feia fred.
Ouvrez-moi la porte, et vaig dir,
pour l’amour de Dieu. Em vas fer passar,
on chercha la plume, on chercha le feu.
Jo pensava que mai més
no tornaria a escriure i estava desesperat.
Je n’sais c’qu’on trouva, mais j’sais
que en posar la mà dintre meu vas dir:
«Aquest és el cargolí de nàcar que hi ha
al lloc més fosc del teu interior».
Jo no sabia que dintre meu hi havia
una cosa tan portentosa com aquella.
Quan l'agafares, quan vaig percebre
el suavíssim tacte de les teves mans,
vaig perdre el coneixement,
com en un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada