Cançó de pelegrí

Potser mai ens adonaríem que podem cantar si no ho intentem o no hi pensem. Aniríem muts —seria la nostra manera natural de ser— però de sobte un dia ens trobaríem amb algú que està cantant...

Si pregunten què els diré

En el parc del recinte sanitari, davant l'edifici de rehabilitació, algú ha anat fent aquesta barraca amb branquillons col·locats amb molta delicadesa. És preciosa.

Exercici de pelegrí

Exercici consistent a recollir alguna pedra al llarg del dia, guardar-la a la butxaca i l’endemà deixar-la en un molló, com es fa en les peregrinacions però sense fita final perquè sempre va cap a un únic i mateix dia. No és gran cosa però tampoc és res. Fa pensar en els pelegrins de debò.

Espiadimonis

A les cinc, és veritat, toquen cada tarda les campanes de l'església de Vallcarca i se senten des del parc, ara amb el terra ple de tiges d'acàcia. Hi ha alguna cosa en tot això que s'escapa, aturant-se de sobte com ho fa un espiadimonis, la libèl·lula que només veus quan la tens davant. És un punt important però no sabria dir de què i fora d'ell tot es torna tèrbol i farragós d'explicar. No voldria separar-me'n quan hi sóc. Vaig polint el text, és cert, però amb això sembla que passin anys. Per què?

Record d'una benedicció

Per exemple aquest portal

Aquest portal no tindria res d'especial si no fos per la palmera que viu i creix cap a dintre i cap a fora al mateix temps. Convida a dir moltes coses però no hi ha temps. La frase hauria de ser molt curta perquè el tema és important. Créixer cap a dins i cap a fora al mateix temps, engrandeix. És un misteri difícil d'explicar i de suportar. És com fer-se jove i fer-se vell al mateix temps. Els mateixos vectors, les mateixes pors i incògnites en un mateix esclat.