Ser caminat

Carrer de Casablanca

La nuit où le jour viendra

Una excursió nocturna revisitada de dia

 

El taronger. En veure'l, abans de l'excursió, vem pensar de cantar-li una lloa com hagués fet sant Francesc: Lloat siau, Senyor, pel germà nostre lo taronger, lo qual ens sustenta i ens governa i produeix molts de fruits amb flors colorides i olors. 

–––––o–0–o–––––

Com un cant de cadernera

Capítol 1 

  

Benvolguda.

Em preguntes pel meu canvi i no sabia què dir-te fins que vaig recordar una cosa que em va passar poc després d'acabar la carrera.

Ce jour-là

  

Le jour où la pluie viendra, nous serons, toi et moi,
les plus riches du monde, les plus riches du monde.
Les arbres, pleurant de joie, offriront dans leurs bras
les plus beaux fruits du monde, les plus beaux fruits du monde,

ce jour-là.

Aquest «avui»

Que cap de vosaltres no tingui un cor sense fe.
Un cor sense fe allunya. Allunya de Déu, del Déu viu, dels demés i de les coses.

L'ànima d'una dansa

De vegades la cinta transportadora sembla que avança més lenta del normal i aquesta lentitud afavoreix l'aparició de paisatges i de colors a la paret del túnel que va reflectint el pas dels llums de neó com si fossin l'ànima d'una dansa. 

La font de Sant Salvador d'Horta

Els coneixements d'ahir al vespre van ser molts i per primera vegada. Fou durant la visita nocturna a la recent restauració del recinte i de la font de Sant Salvador d'Horta al barri del Coll, dins del Parc Güell. La imatge que conservo encara regalima aigua d'aquella tan pura que vàrem fer rajar.

L’orant

L’orant com a lletra O: el vigilant, l’egregor d’aquestes coses, un pobre aprenent de gravador que resava mentre acomplia amb traç inexpert l’encàrrec d’habitar, de poblar amb ratlletes desiguals els climes, el món entremig d’una imatge que anava d’A a B i viceversa.

L’orant, en acabar va recordar els dos cubells de fusta amb hortènsies que hi havia al peu de les escales de l’entrada del taller mentre sentia en l’alegria que li pujava el privilegi d’una joia que mai no mor.

Carrer de Bernat Branzi 53

Amb quins criteris va treballar la persona que va dissenyar aquesta xarxa de la part baixa de la façana? A banda de com es va realitzar, a mi m’ha fet pensar en els laberints, en el tangram, en algun grafit modern o en el cubisme. Té agilitat i sembla un esquema del barri amb tots els seus carrers i escales creuant-se, com un circuït de relacions depenent les unes de les altres.

Què desitjo

Mentre somniava m'he convertit en una papallona però la papallona tornava a ser jo. Així, jo era un sol algú que prenia formes diverses.

Les coses d’aquí baix són incertes. 

Qui sap si l’Aigua del Montseny no prové de l’Ebre.

Qui sap si aquell que ara puja tan atrotinat abans no era marquès.

On vaig tan corrent? Què desitjo?

Pescar

M'he trobat un surador de joguina que m'ha recordat les vegades que l'avi m'havia portat a pescar. Per a mi, pescar consistia en les fases següents:

Traspassat

Avui, en arribar a una placeta que forma l'encreuament dels carrers de l'Alguer i de la Murtra, a l'altra vorera de l'elevador i al costat de la biblioteca, avui m'ha traspassat un cop de fred blanquíssim.

Tota l'estona

M'havia preparat per a no veure'l avui però no s'ha retardat, el meu amic ha vingut, és allà baixant per les escales com cada dia i, d’alegria, hem caminat tota l'estona amb les mans agafades dins la butxaca del seu abric.

Boniques i exactes

La imatge de l'esquerra representa la Verge pintada a l'absis central de sant Climent de Taüll.  

La mirada anhelant entre els tres punts vermells, el coll que recull l'alè que puja de la mà que ve de les entranyes, els cercles, les corbes de les columnes, el vestit i el plat en ple esclat: tantes coses tan boniques i exactes com els traços del pintor.  

Al carrer dels Santuaris hi ha una escala que em va semblar que s'hi assemblava pel que tenia d'elevació o d'ascenció. Així, si copiava i desplaçava la mà de la Mare de Déu damunt l'escala, veia l'escala pujant dins la Mare de Déu i a la Mare de Déu elevant-se com una escala. 

La font de la joia

Feia fred i vent i el fred i el vent cantaven plegats i les punxades a les cames cada vegada eren més fortes. Era un privilegi escoltar tots aquests cants junts.

Senyor Jesús, canteu amb nosaltres el do radiant de la vida de tal manera que la font de la joia no s'esgoti mai.

Quan el doctor

Quan el doctor em va demanar que li expliqués com era el dolor que tenia a la cama dreta vaig pensar en quan descanso a la cinta transportadora. Punxades, curtcircuits, talls en viu a les pells.

Els Privilegis

Jesús prengué (sic) la paraula i digué: 

Privilegiats els pobres en l'esperit.
Privilegiats els qui ploren.
Privilegiats els humils.
Privilegiats els qui tenen fam i ganes de ser justos.
Privilegiats els compassius.
Privilegiats els qui porten el nom de pau.
Privilegiats els perseguits per ser justos.

Privilegiats vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran.

Els privilegis d'un vidre

El privilegi d'un banc

El privilegi d'un estanc

Tota radiant i meravellada

El profeta Isaïes en el capítol 60 parla de Jerusalem. Doncs bé, si substituïm la paraula Jerusalem per privilegiada obtindrem un retrat molt aproximat —encarnat, ja que l'adjectiu es refereix a algú en concret— de l'exaltació de descobrir-se privilegiat. 

La porta verda

Green door, what's that secret you're keeping?