Textos de Pantajali

1. «Ara»: la disciplina del ioga.

2. El ioga: el cessament de la ment. 3. El testimoni assentat en si mateix. 4. En tots els altres estats hi ha una identificació amb les modificacions de la ment. 5. Les modificacions de la ment són cinc. Poden ser una font d'angoixa o una font de no-angoixa. 6. Són: el coneixement veritable, el coneixement fals, la imaginació, el somni i la memòria. 7. El coneixement veritable té tres fonts: la cognició directa, la inferència i les paraules d'aquells-que-han-despertat. 8. El fals coneixement és un fals concepte que no es correspon amb el fet tal com és. 9. Una imatge evocada amb paraules sense substància darrera d'ella és imaginació. 10. La modificació de la ment basada en l'absència de tot contingut és el son de dormir. 11. La memòria és el record de les experiències passades. 12. El seu cessament s'aconsegueix amb una pràctica interior constant i amb la desafecció. 13. La pràctica interior és l'esforç per arribar a estar fermament assentat en un mateix. 14. Arriba a establir-se sòlidament si és continuada durant molt de temps, sense interrupció i amb reverent devoció. 15. El primer nivell —l'absència de desitjos— és el cessament, amb un esforç conscient, de l'auto-gratificació de la set dels plaers sensuals. 16. L'últim nivell és el cessament de qualsevol desitjar, quan es coneix la naturalesa més interior, el jo superior. 17. Aquesta estança va acompanyada de raonament, de reflexió, de felicitat i del sentiment pur de tan sols ser. 18. Aquí cessa tota activitat mental i la ment només reté les impressions immanifestades. 19. Aquí arriben els que van deixar d'identificar-se amb els seus cossos en vides precedents però reneixen perquè les llavors del desig romanen. 20. Però també l'aconsegueixen els que ho fan mitjançant l'esforç, el recolliment, la concentració i la discriminació. 21. L'èxit és proper a tots aquells els esforços dels quals són intensos i sincers. 22. Les oportunitats d'èxit varien d'acord amb el grau d'esforç. 23. Però l'èxit finalment també l'aconsegueixen aquells que es lliuren a Déu. 24. Déu és el sobirà suprem. És una unitat individual de consciència divina. No és aconseguit per les afeccions de la vida, ni per les accions, ni pels seus resultats. 25. En Déu la llavor s'ha desenvolupat al màxim. 26. Més enllà dels límits del temps, ell és el mestre dels mestres. 27. Ell és conegut com Aum. 28. Repeteix i medita Aum. 29. Meditar i repetir AUM comporta la desaparició de tots els obstacles i el despertar d'una nova consciència. 30. La malaltia, l'apatia, els dubtes, la manca d'atenció, la mandra, la sensualitat, el somni, la impotència i la inestabilitat són els obstacles que distreuen la ment. 31. L'angoixa, la desesperació, els tremolors i una respiració irregular són els símptomes d'una ment distreta. 33. Per eliminar-los, medita tan sols sobre un principi. 34. La ment es tranquil·litza conreant actituds com la simpatia amb el que és feliç, la compassió amb el que pateix, l'alegria amb el virtuós i la indiferència envers el mal. 35. La ment també es calma quan expulsa i reté, alternativament, l'alè. 35. Quan la meditació produeix percepcions sensorials extraordinàries, la ment adquireix confiança i això ajuda a perseverar. 36. Medita també sobre la llum interior, que és serena i transcendeix tota tristesa. 37. Medita també sobre aquell que hagi assolit l'estat d'absència de desitjos. 38. Medita també sobre el coneixement que t'arriba mentre dorms. 39. Medita també sobre qualsevol cosa que t'atregui. 40. Així t'aniràs convertint en el mestre de tot, des de l'infinitesimal fins a l'infinit. 41. Quan l'activitat mental és sota control, la ment es torna com un cristall pur, reflectint per igual, sense distorsió alguna, a qui percep, a la percepció i a allò percebut. 42. Savitarka samadhi és el samadhi en el qual l'exercitant és incapaç de diferenciar encara entre el coneixement veritable i el basat en les paraules, en el raonament o en les percepcions sensorials, ja que es donen barrejats. 43. S'arriba al nirvitarka samadhi quan la memòria és purificada i la ment és capaç de veure la veritable naturalesa de les coses sense obstruccions. 44. Les explicacions donades pels samadhis savitarka («amb contemplació») i nirvitarka («sense contemplació») també expliquen els estats superiors del samadhi, però en aquests estats superiors de savichara samadhi (poesia) i nirvichara samadhi (ni tan sols contemplació), els objectes de meditació són més subtils. 45. La dimensió de samadhi connectada amb aquests objectes més delicats s'estén fins al nivell sense forma de les energies subtils. 46. Aquests samadhi que resulten de la meditació sobre un objecte són samadhi amb llavor i no suposen l'alliberament del cicle de naixements. 47. En arribar a la puresa suprema de l'estat de nirvichara samadhi, la llum espiritual comença a clarejar. 48. A nirvichara samadhi, la consciència està plena de veritat. 49. En l'estat de nirvichara samadhi, un objecte és experimentat en la seva plena perspectiva perquè en aquest estat el coneixement és directe, sense utilitzar els sentits. 50. La percepció que hom té en el nirvichara samadhi transcendeix totes les percepcions normals, tant en extensió com en intensitat. 51. Quan aquest control de tots els altres controls és transcendit, s'arriba al samadhi sense llavor i, amb ell, un s'allibera de la vida i de la mort. 52. El Kriya-Ioga és un ioga preliminar i pràctic que es composa d'austeritat, d'estudi d'un mateix i de lliurament a Déu. 53. La seva pràctica redueix el patiment i condueix fins al samadhi. 54. El patiment és causat per la falta d'atenció, l'egoisme, les atraccions, les repulsions, l'afecció a la vida i la por a la mort. 55. Si estan en estat d'atenuació, d'alteració, d'expansió o de letargia és degut a la falta d'atenció cap a les altres causes de sofriment que hi poden haver. 56. La manca de consciència consisteix a prendre allò que és transitori per etern, l'impur pel pur, el dolorós pel plaent i el no-jo pel jo. 57. L'egoisme és la identificació de qui veu amb allò que és vist. 58. L'atracció i, com a conseqüència, la inclinació, es dirigeixen cap a tot allò que dóna plaer. 59. La repulsió ho és respecte a tot allò que és dolorós. 60. Implícita en la vida hi ha la por a la mort —o la inclinació a la vida— i predomina en tothom, fins i tot en els més erudits. 61. Les causes de les cinc afliccions poden ser eliminades si es resolen en el seu origen. 63. L'expressió exterior de les cinc afliccions desapareix mitjançant la meditació. 64. Tant si són satisfetes en el present com en el futur, les experiències càrmiques tenen les seves arrels en les cinc afliccions. 65. Mentre aquestes arrels estan vives, quan algú reneix ho fa amb el carma complet, amb la mateixa classe de vida i de durada i amb els diversos tipus d'experiències. 66. La virtut comporta plaer, el vici comporta dolor. 67. Aquell que discrimina s'adona que tot condueix al patiment a causa del canvi, de l'ansietat, de les experiències passades i dels conflictes que sorgeixen entre els tres atributs i les cinc modificacions de la ment. 68. El sofriment futur pot ser evitat. 69. La relació entre qui veu i allò que és vist, que és la causa del sofriment, ha de ser eliminada.