A de cadira, d'alba, d'escala, de pedra, de paret, de carrer, de roba, de pau... Totes semblen diferents i totes són la mateixa i és que és com si qualsevol imatge portés una A incrustada o estampada en el seu cor i, com si per arribar a veure-la fossin necesaris aquests exercicis d'observança, de contemplació, de silenci i de meditació. Són exercicis simples com jocs. Són exercicis no declarats com els que es fan automàticament sense esperar-ne cap benefici de significació. Per això volia parlar-ne.
Hol-A- S-A-nti,
ResponEliminaM'agrada molt la teva creació.Com que sé que ets de naturalesa simbòlica i abstracte, i, alhora concreta la teva A en tants contextos em fa sentir que tenim sort de que, entre tants canvis, hi ha quelcom de valor permanent i etern. La nostra visió del món l'hem d'enriquir molt més de constants permanents que donen sentit a la nostra vida. I, per mi la teva A tant present em dóna esperança, confort i treballar sempre des del cor ❤️.