• Santa Creu de Vallcarca

Ermita de Santa Creu de Vallcarca, Barcelona, 1861.

Fou una ermita situada a l'actual número 3 del carrer de Vallpar, al barri dels Penitents de Barcelona. La va fer construir el pare Francesc Palau i Quer, fundador dels Carmelites Terciaris Descalços, que el 1853 havia comprat els terrenys de can Gomis amb unes coves on vivien ell i els monjos. Per aquest motiu la gent els anomenava ‘els penitents’.

Va morir el 1872, deixant l'ermita i els terrenys sense propietari. Per a evitar-ne la pèrdua, mossèn Cinto Verdaguer la va comprar endeutant-se. Aquest endeutament i la tossuderia de viure amb la vídua Duran-Martínez i els seus fills en una casa del carrer de Ticià propera a l'ermita, van causar el ‘drama verdaguerià’. En paraules de mossèn Cinto:

Aquexa obra de pietat fou mon primer deute y l'origen d'ahont me nasqueren tots los altres, com les branques naxen del tronch. Confesso que em vaig equivocar al comprarho; ja'm feya càrrech de que comprava una creu, mes no creya que fos tan fexuga y que'l comprador seria en ella tan temps y tan crudelment crucificat. No en và aquella possessió porta'l simpatich nom de Santa Creu, que ha comunicat al carrer lo nom molt significatiu per mi de baxada o pujada de Santa Creu. ¡Que costosament la pujo desde llavors, ab la càrrega d'aqueixes obligacions y d'altres que ab aquexes s'enfilaren; ab mon feix de males volences, de dicteris y de calumnies, capasses quiscuna d'elles de fer caure pel camí del Calvari al més robust per no axecarse més.

Fou durant aquesta persecució que va escriure el poemari Flors del Calvari.

POBRESA

Es la reyna de tot. St. Francesch.

Tot ho he perdut, lo nom y la riquesa,
les corones de llor que he somiat:
me diu germà la rònega pobresa,
s'avergonyeix de mi la vanitat.

Tirí per la finestra ma fortuna
veyent millor fortuna esdevenir:
quan llançava les coses d'una à una,
les ales me sentia alleugerir.

Me vingué ab la pobresa la bonança;
perdent los bens també'n perdia'l jou;
si de res jo sentia la recança
me deya Déu: «De mi no'n tindràs prou?»

Fa un any que per primer cop vaig passar per aquests carrers. Aleshores encara no coneixia aquestes històries. Vaig escriure una entrada sense saber que parlava d'una porta del recinte de l'ermita. Vegeu-la aquí.