El cel

Deixa que el cel esdevingui.

No el forcis, no es pot fer.

Tan sols pots permetre-ho.

Permet que el cel esdevingui en tu.

Sigues una vall

blanca i

entregada i

pacient i

flueix,

deixa que et porti la marea

no li posis impediments

no nedis contra corrent,

fes-te un amb l'aigua del cel

dissipa't-hi

font-te en el seu cabal

sigues emanació seva,

deixa de ser tu,

desapareix.

L'arbre i el sol

Si demà no sortís el sol, aquest arbre moriria perquè está tan íntimament lligat al sol que són una sola vida.

La distància entre el sol i l'arbre és molta. Els raigs de llum i d'escalfor triguen deu minuts en arribar de l'un a l'altre.

Deu minuts és molt a tres-cents mil quilòmetres per segon. La distància és enorme però si el sol s'apagués l'arbre es moriria.

L'arbre i el sol, doncs, existeixen junts. Són impensables l'un sense l'altre. L'árbre es fon amb el sol a cada moment mentre que el sol, fonent-se amb l'arbre, fa que visqui segon a segon.

Però encara passa una altra cosa: si el sol dóna vida a l'arbre, l'arbre li torna la vida al sol. L'árbre dóna vida al sol perquè els dos són una sola cosa, perquè un és la resposta de l'altre i perquè sense respostes no hi hauria vida.

Celebrar

Déu és algú que ha après el secret de com ser feliç amb tot l'univers: amb cada flor, amb cada riu, amb cada roca, amb cada estrella. Algú que s'ha fos en cada una d'aquestes coses en una contínua i eterna celebració. Déu és amor. Nosaltres som celebracions seves.