Sobre no pensar

«Jesús digué: No tingueu por; aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea, que allí em veuran». Jesús digué «no tingueu por» en el sentit de «no penseu». No penseu gens, no penseu en el que veieu, no perdeu el temps, pararíeu bojos. Són tantes les coses que caldria pensar que és impossible pensar-ne cap. No va de pensar, no, això que veieu. Jo vaig més enllà. Tant que en cap pensament no hi cabria. No penseu i veniu i vegeu la cosa més inaudita. Els enamorats no pensen.

És possible no pensar? Pensem per un moment en la quantitat de coses que ens són donades per pensar en una estona al carrer. Una simple matrícula és un missatge i en rebem a milers. Coses, totes, que poc o molt, conscient o inconscientment són pensaments. Ens obliguen a pensar a descodificar que allò és una matrícula.

No pensar és un art, i, com qualsevol art, exigeix paciència i pràctica va dir un monjo budista.

No pensis.

No hi pensis.

Si penses, no pensis que penses. Potser així deixaràs de pensar.

Encara que el teu pensament et sembli important o encara que el pensament sigui el d'un geni, comparats amb el no-pensar, no són res.

«Però si deixo de pensar em passen coses que encara fan pensar més. Semblen coses perilloses, per això prefereixo seguir pensant». Però també et pots llençar en l'oceà d'aquestes coses.

Abans de pensar no pensis.

Després de pensar no pensis.

Riu-te del teu pensar.

Fes servir un plomall com els de treure la pols, passa-te'l suaument pel clatell repetint «no-pensis-no-pensis» i després bufa «f-f-f, fff»

Pensa que si penses pensaràs una bajanada. Tot ja està pensat.

No pensis no vol dir que no miris o no vegis o no tastis o no et moguis, al contrari.

Tothom té les seves coses en les que no pensar, les coneix molt bé, per això hi pensa.

Pensa en les coses que vols pensar i en les que no vols pensar.

«No pensis», pensava, mentre el vent ha fregat el paraigua penjat del braç. M'havia semblat que algú o una presència l'havia tocat passant pel meu costat, just quan també havia dirigit la meva mirada cap a la cantonada. Després d'assegurar-me que havia estat el vent, he recordat que volia mirar el cotxe que hi havia a la cantonada —ja no ho recordava— la matrícula del qual era 7533knv.

No pensis gens, no pensis molt o no pensis gaire, diem, i també diem: treu-t'ho del cap

«L'amor que em sosté» És possible sentir l'amor que ens sosté? Sentir? Amor? Sosté? Sentir no vol dir pensar. No pensis. Com menys pensis més el sentiràs i sentiràs com et sosté, sentiràs la seva presència. «Jo soc el teu no-pensis. Si no penses, et soc».

Aïlla i observa el rebombori i el soroll que fan els pensaments, vege'ls allà de tu, com una pilota. Tan sols observa l'enorme activitat que genera un pensar qualsevol. Buf.

«M'ha envoltat el cap de fatiga» diu una de les Lamentacions del profeta Jeremies com si el Senyor digués: si penses no em tens, quan no penses sóc teu, som un. Jesús demana que siguem un amb el pare, com ell. Això és així i no pot ser de cap més manera. Que pensis és senyal que no em tens, diu el Senyor, n'és l'indicador. Els deixebles quan pensaven es perdien, s'esgarriaven.

Fa pànic pensar en no pensar perquè això fa pensar en la mort. Efectivament, qui estigui disposat a no pensar ha d'estar disposat a morir perquè de pensar i de pensaments està feta l'atmosfera humana. Què ens quedaria sense pensar?

No pensis, és a dir, no arribis a posar paraules a allò que veus: contempla, mira, calla, atura't, gaudeix.

«No pensis: és el vehicle més ràpid i segur per anar més lluny». Aquesta frase s'ha anat fent sola mentre caminava tractant de no pensar. Jo tan sols l'encarrilava, paraula a paraula li preparava els canals. «No pensis» també és un pensament però pensar-hi és guaridor.

Recorda que sant Joan i l'anyell van ser degollats, recorda que Déu no té memòria.

Una antífona de pasqua podria ser aquesta: «Els deixebles no pensaren –al·leluia, al·leluia– en veure el Senyor. R: Els deixebles no pensaren en veure el Senyor.»

Per a Migu Manubens