Les persones místiques de vegades ens semblen arrogants, però no ho són. És la gent més humil que hi ha. Tanmateix, nosaltres els percebem l’arrogància perquè són veritats de la totalitat, encarnades i evidents. Si els preguntem, no ens donen cap prova ni arguments ni raonaments.
Ens fa l'efecte que s’haurien de justificar, quan som nosaltres els que ens hauríem de disculpar per ser tan miops. La nostra vista i el nostre enteniment amb prou feines arriba fins allà on és la seva figura, però ells, com que ho veuen tot, poden dir: «Ho sé i prou». Aquesta resposta ens pot semblar arrogant, però és la mateixa que si els preguntéssim: «Com saps que ets viu?» Què podrien contestar? Només podrien dir: «Perquè ho sé.» Això no és arrogància, és un fet simple i manifest. ¿Com ho podrien explicar si no fos amb un «Ho sé, i ho sé perquè és “autoevident”, i amb això n'hi ha prou. Ni jo tinc raons per explicar el meu existir. Simplement existeixo».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada