Lectura
Diu el Senyor: Jo soc la llum del món i el qui em segueix tindrà la llum de la vida.
Potser va ser la veu cansada que llegí aquestes paraules que em va fer donar importància al fet que havíem de separar i considerar, d'una banda la vida pròpiament dita, aquella que no es pot pensar ja que només pot ser mentre és, però que també, per altra banda, havíem de parar esment a la llum que aquesta vida desprèn, separant l'una de l'altra.
Aquesta llum sí que ens és accessible i la podem veure, tractar i parlar-ne com si fos un color. Diferenciar la vida de la seva llum és important perquè fa que no oblidem que aquesta llum no és pròpiament la vida, que tan sols emana d'ella, però que d'aquesta manera la podem representar en el color groc, que és allà on el verd s'ha desprès de tot el blau que abans tenia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada