Un càntic nouLloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Sl 149A l’hora de combregar, a la capella del Santíssim de la parròquia de sant Oleguer els fidels fem dues rengleres —una per cada filera de bancs— que es fonen en una de sola quan arriben a l'estora que hi ha davant l'altar.
Maria digué: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
«No tinc», no té. No té res. Mira al seu voltant quan li pregunten què té o qui és i no veu res i no sap què dir. Li ho han pres tot? Ho ha donat tot? Abans tenia?
Eixugaparabrises: rasclet de goma que recorre fregant la superfície exterior del vidre d'un vehicle per apartar-ne l'aigua, la brossa o les flors.
–Abans de parlar han d'esperar que tots els qui els precedeixen hagin parlat. És la norma. La norma diu que no es pot parlar sense haver escoltat i llegit amb anterioritat tot el que s'ha dit: si vols parlar cal aprendre'n.
–Avi, què és aquesta cua tan llarga de gent?–És gent que espera que els arribi el torn. Agafen un tiquet a l'entrada i no els atenen fins que surt el seu número a la pantalla.–Però el torn per a què?–El torn per a poder parlar.
When I was just a little boy, I asked my mother what will I be?
Will I be pretty, will I be rich. Here's what she said to me:
El trobareu assegut al pedrís de l'entrada d'una escala que hi ha entre un bar i una ferreteria. Baixa amb sabatilles a fumar al carrer. Parla sol i es coneix que s'enten molt bé amb ell mateix perquè parla amb una afabilitat tan gran que, en sentir-lo, et venen ganes de participar en la tertúlia.
El trèvol va contestar : –I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible construir una casa?
Era dissabte. Va agafar les escales just davant meu i mentre pujàvem em va semblar un immillorable model a seguir.
