Un conte

Quan Maulingaputta va anar a veure Buda per primera vegada li va fer moltes preguntes. Buda li digué: Aquestes preguntes les fas per resoldre-les o per obtenir respostes?

Maulingaputta va contestar: He vingut a fer-te preguntes i tu em preguntes a mi! Deixa que ho pensi.

Va reflexionar sobre això i l'endemà li va dir: Sí, he vingut per resoldre-les. Buda li va preguntar: Has fet aquestes mateixes preguntes a algú més?

Maulingaputta va dir: Les he estat plantejant contínuament a tothom durant trenta anys. 

Buda li respongué: Has d'haver obtingut moltes respostes, però han resultat ser la resposta? 

Maulingaputta va dir: No, cap! 

Llavors Buda li contestà: No et donaré cap resposta. Ja t'han donat prou respostes en trenta anys. En podria afegir alguna més, però això no et servirà de res. Així que et donaré la solució, no la resposta.

Maulingaputta va dir: D'acord, dóna-me-la.

Però Buda va dir: No puc donar-te-la jo, ha de créixer en tu. Estableixe't aquí, al meu costat, durant un any i en silenci absolut. No et permetré ni una sola pregunta. Queda't amb mi i dintre d'un any podràs preguntar i llavors et donaré la resposta.

Sariputta era un dels deixebles més importants de Buda. Estava assegut a prop, sota d'un arbre i després d'escoltar aquella conversa es va posar a riure.
Maulingaputta va preguntar: Per què rius, Sariputta?

Sariputta va dir: Parla ara amb Buda si tens alguna cosa que preguntar-li, no esperis un any. A nosaltres també ens va enganyar. Això teu també m'ha passat a mi, i és que després d'un any ningú no fa preguntes. Si has estat totalment en silenci durant un any, llavors l'origen mateix del preguntar desapareix. Aquest home és un trampós! Aquest home és molt trampós, li va dir Sariputta. Ja veuràs com després de l'any, no et donarà cap resposta.

Buda, però, va dir: No pateixis, seré fidel a la meva promesa. Pel que fa a tu, Sariputta, també he estat fidel a la meva promesa. No és culpa meva que tu no hagis preguntat.

Així doncs, va passar un any i Maulingaputta va romandre en silenci. Meditava en silenci i es feia més i més silenciós exteriorment i interiorment fins que es convertí en un estany de silenci, sense vibracions, sense ones fins al punt que es va oblidar que havia passat un any. El dia en què havia de preguntar ja havia arribat però ell s'havia oblidat completament de si mateix. 

Buda, en veure'l, li digué: Bon dia, solia córrer per aquí un home anomenat Maulingaputta. Saps on és? Fa un any que va venir a plantejar-me unes preguntes i avui és el dia de la resposta. És imprescindible doncs que el trobem. 

Hi havia uns deu mil monjos en aquell monestir i tothom es va posar a buscar on era Maulingaputta. I Maulingaputta també buscava, també tractava de descobrir on era... ell mateix! 

Buda el va anar a trobar i li va dir: Qui busques amb tant d'afany pels teus voltants? Que no veus que ets tu l'home que estic buscant i jo he de complir la meva promesa? Així doncs pregunta que et donaré la resposta. 

Maulingaputta li va dir: No ho entenc, el que volia preguntar deu ser mort, no el trobo per enlloc, per això mirava amb tant desfici per veure si el trobava. On deu ser en Maulingaputta, on deu ser? Em sona el seu nom. Deu fer molt temps que ha marxat.