La visitació interior

Recordo que el dia anterior em va ser encarregada la cura del foc, dels carbons, de la combustió, del fum i dels corrents d'aire. És una de les coses més maques que he fet: ajudar que l'encens, quan era abocat, pugés com… «com l'encens», sí senyor, exactament com sempre havia imaginat que l'encens pujava quan un cor net el feia pujar: abundantment.

Sí o no?

Ell va fer d'un sol principi tot el llinatge dels homes. Ac 17

Pau parlant amb Dionís del Déu desconegut dels grecs: «Dieu que no en sabem res, que no podem saber-ne més amb aquest nostre saber que sap tan poques coses. Qui sap si amb un altre en podríem saber alguna cosa, dieu, però ara, aquí i d’aquesta manera hem de dir, si volem ser honestos amb ell i amb nosaltres, que és desconegut.

Celebrar

Aquella mateixa hora de la nit l'escarceller se'ls endugué, els rentà les ferides, i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família l'haver cregut en Déu. Ac 16

Celebrà amb tota la família l'haver cregut en Déu. El simple fet de creure com a motiu de celebració. Potser la fe mai hagi estat tan ben explicada.

Un record

El salm vuit diu que nosaltres, no és que no siguem nostres, és que som un record de Déu.

L'home del balancí

El salm vint-i-quatre pregunta: «Qui és el rei de la glòria?».

—Sí, qui és, qui deu ser?

Al mateix temps

«Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada?

Cridar

«Jesús cridà: Els qui em veuen a mi veuen el qui m'ha enviat. Jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m'ha enviat, m'ha manat què havia de dir i sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que dic, ho dic tal com ell m'ho ha comunicat.»

De la dolcesa

«Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist» 

De la contundència o del to o de la passió o de la urgència d'aquestes paraules de sant Pau se'n pot desprendre que la dolcesa i la bondat eren coses més que evidents entre els primers cristians.