A Home In The Meadow

Corrien aquells anys foscos quan aprendre català era una cosa gairebé clandestina. Un dia em vaig matricular a un curs nocturn i li vaig dir al Carles (tiet Carles Estrada) que vivia dos pisos més avall que el meu si volia apuntar-s'hi. L'escola era a mitja hora a peu i el trajecte convidava a parlar. Així és com vaig saber que ell coneixia anglès i li vaig demanar si m'ajudaria amb la lletra d'una cançó. Feia poc que amb el Pitu i el Pere havíem vist la pel·lícula «La conquista del Oeste» en la qual Debbie Reynolds cantava una cançó. Es tractava d'una versió de la balada «My Lady Greensleeves» que a la pel·lícula en van dir «A Home In The Meadow» 

La versió del tiet Carles va ser molt semblant a aquesta:

Lluny, lluny, au va, vine amb mi,
allà on l'herba creix innocent i el vent bufa independent.
Lluny, lluny, au va vine amb mi
que et bastiré una casa a una prada. 

Vine, mira, veus, és una terra meravellosa,
per als cors esperançats i les mans ben disposades.
Vine, mira, veus, és una terra meravellosa,
i aquí aixecarem la casa, en aquest prat.

Les estrelles, les estrelles, oh, quantes no en brillaran
en aquest món que el mateix Senyor ha dissenyat!
Les estrelles, les estrelles, oh, quantes no en brillaran
Damunt la casa que aixecarem a la prada.