Cercles com parèntesis
Llibre d'Hores
Visc la vida en cercles creixents
que s'estenen per les coses.
Potser l'últim no el tancaré,
tanmateix vull intentar-ho.
Giro entorn de Déu, la torre més antiga,
fa mil·lennis que estic voltant
i encara no sé si soc un falcó,
una tempesta, o un càntic descomunal.
Ich lebe mein Leben in wachsenden Ringen, / die sich über die Dinge ziehn. / Ich werde den letzten vielleicht nicht vollbringen, /aber versuchen will ich ihn. // Ich kreise um Gott, um den uralten Turm, / und ich kreise jahrtausendelang; / und ich weiß noch nicht: bin ich ein Falke, ein Sturm / oder ein großer Gesang. Rainer Maria Rilke. 20 de setembre de 1899.
La mirada com un parèntesiÉs de notar que la mirada —una mirada aïllada, un augen-blick— també ve a ser un paràntesi. Potser altrament no veuríem res. Si miro un gat o si des del pont miro cap a Collcerola els ulls actuen retratant: re-tracten. Per això un parèntesi pot convertir en donadora qualsevol mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada