El cor de Jesús ja resplendia abans de l'aurora dels segles

D'un sermó de mossèn Miquel Costa i Llobera.

«El cor és l'entranya més important de l'organisme humà, propulsor de la sang que rega i nodreix tots els membres. És com el centre de la vida. Dins el seu íntim recer sembla que es compenetren l'ordre corporal i l'ordre espiritual.

Penes, alegries, terror, entusiasme, odi, amor i tota mena de classe de sentiments sembla que actuïn dins del cor, sigui oprimint-lo o bé eixamplant-li les ales, sigui fent-lo bategar dèbilment o bé amb intensa força.

D'aquí prové que dins el parlar de totes les nacions el cor signifiqui la vida interna, la sensibilitat anímica, l'amor i la voluntat, les afeccions bones i dolentes.

Tothom s'entén quan diem que algú és un home de cor o, com també diem, una persona sense cor, o que algú té un cor noble o un altre el té mesquí.

Quan parlem del cor de Jesús, no només hem d'entendre l'entranya material del fill de la Verge Maria, sinó també tot allò que el cor significa dins de l'home Déu, el seu afecte, les seves virtuts, la seva voluntat humana i, sobretot, el seu amor tan generós.

Aquell cor ve a representar-nos el més íntim de la humanitat del Salvador. Com un astre d'amor de la creació futura, el cor de Jesús ja resplendia abans de l'aurora dels segles.

Quan la creació fou profanada pel mal, dins la família humana culpable i llastimosa, vingué a l'existència el cor humà i diví, format amb la sang de l'home pecador.

El cor de Jesús penetra fins en el més ocult de la ingratitud humana i, no obstant això, s'ofereix generosament en la creu.

És realment inconcebible l'amor del cor sagrat de Jesús desbordant-se en gràcies, en dons i en tendresa sobre les ingratituds.

A vegades se li oposen obstacles al seu amor. Tant se val, no hi ha res que l'aturi. Sempre ha estat així, ja des del si de Maria o des de la creu o des del Sagrari.

Ell pot exclamar: així he estimat els homes.»