Textos de Devi i Shiva

Devi pregunta

Oh Shiva, quina és la teva realitat? Què és aquest univers tan portentós on som? De què està feta la seva llavor? Qui centra la roda universal? Què és aquesta vida, més enllà de com ella impregni totes les formes? Podem entrar-hi plenament, després de l'espai, del temps, dels noms i de les descripcions? Oh Shiva, dissipa els meus dubtes!

Shiva respon

1. Oh criatura radiant, aquesta experiència es pot donarr en l'imperceptible espai que hi ha entre dues respiracions. Després que la respiració hagi entrat i just abans que comenci a sortir, arriba la beneficència.

2. Quan la respiració canvïi d'entrar a sortir i després, quan passi de sortir a entrar, adona't d'aquests dos canvis.

3. O bé, quan la aspiració i l'espiració es fonguin, toca aleshores el centre sense energia, el centre ple d'energia.

4. O quan la respiració sigui totalment a dins i s'hagi aturat per ella mateixa, o quan sigui totalment a fora i també s'hagi aturat, en una pausa universal tan gran com aquesta, el nostre petit jo desapareix. Això només és difícil per als impurs.

5. Amb l'atenció entre les celles deixa que la ment vagi per davant del pensament, que la forma s'ompli amb l'essència de la respiració fins a la coroneta i que es desbordi en forma de llum.

6. En el dia a dia, quan actuis al món, sàpigues mantenir l'atenció entre les dues respiracions i amb aquesta pràctica tornaràs a néixer en poc temps.

7. Amb la respiració intangible al centre del front, quan arribi al cor, en el moment d'adormir-te, tingues control sobre els teus somnis i fins i tot sobre la mort.

8. Amb devoció suprema centra't en els dos punts d'enllaç de la respiració i coneix al coneixedor.

9. Tomba't com una morta. O quan estiguis furiosa roman així. O mira fixament sense moure les pestanyes. O xucla alguna cosa i converteix-te en el xuclament mateix.

10. Mentre siguis acariciada, dolça princesa, entra en la carícia com en la vida eterna.

11. Tanca les portes dels sentits quan sentis les passes sigil·loses d'una formiga. Aleshores, aleshores!

12. Quan estiguis al llit o en un seient, permet de tornar-te ingràvida més enllà de la ment.

13. O imagina que els cercles de cinc colors de la cua d'un paó són els teus cinc sentits en un espai il·limitat. Ara deixa que la seva bellesa es fongui per dins. De la mateixa manera, amb qualsevol punt de l'espai o d'una paret fins que el punt es dissolgui. Aleshores el teu desig d'un altre es fa realitat.

14. Posa tota la teva atenció en el nervi del centre de la teva columna vertebral delicat i fi com l'estam d'un lotus. Segueix així fins a la transformació.

15. Si tanques les set obertures del cap amb les mans, l'espai que hi ha entre els teus ulls arribarà a incloure-ho tot.

16. Benaurada, en la mesura que el teu cor absorveixi els sentits, arriba tu al centre del lotus.

17. Desatenent la ment, mantén-te al mig, fins que, fins que...

18. Mira amorosament algun objecte. No facis cas de cap més. Aquí, al bell mig de l'objecte, la benedicció.

19. Sense el suport dels peus o de les mans asseu-te només sobre les natges. De sobte, el centrament.

20. En un vehicle en moviment, balancejant-te rítmicament, experimenta. O en un vehicle aturat, bressolant-te en cercles invisibles cada vegada més lents.

21. Perfora alguna part de la teva forma plena de nèctar amb una agulla, entra dolçament en la punxada i aconsegueix la puresa interna.

22. Deixa que l'atenció recaigui en el punt on veus alguna cosa del teu passat i, fins i tot la teva forma havent perdut les característiques presents, serà transformada.

23. Sent un objecte davant teu. Sent l'absència de tots els altres objectes excepte aquest. Després, deixant de banda la sensació-objecte i la sensació-absència, atina en això que et dic.

24. Quan sorgeixi un estat d'ànim en contra o a favor d'algú, no el posis en la persona en qüestió, sinó que roman centrada.

45. Entona silenciosament una paraula que acabi amb «ah». Aleshores, en l'«h-h», sense esforç, l'espontaneïtat!

46. Tapant-te les orelles per pressió i el recte per contracció, entra en el so.

47. Entra en el so del teu nom i per mitjà d'aquest so entra en tots els sons.

48. Al començament de la unió sexual roman atenta al foc del principi, i continuant així, evita el caliu al final.

49. Quan en l'abraçada els teus sentits tremolin com fulles, entra en aquesta tremolor.

50. Fins i tot recordant la unió, sense l'abraçada, la transformació.

51. Quan t'alegris de veure un amic després d'una absència llarga, embebeix-te en aquesta alegria.

52. Quan estiguis menjant o bevent torna't el gust del menjar o de la beguda i omple't.

53. Oh bellesa d'ulls de lotus, de tacte dolç, quan estiguis cantant, veient o assaborint qualsevol cosa, sigues conscient que existeixes i descobreix aoxò que és allò que és etern.

54. En qualsevol cosa que trobis satisfacció, en l'acte que sigui, cristal·litza-ho.

55. Quan estiguis a punt de dormir, quan encara no t'hagis adormit i la vigília externa desaparegui, en aquest punt es revela l'ésser.

56. Les il·lusions enganyen, els colors circumscriuen, fins i tot els divisibles són indivisibles.

57. En estats de desig extrem, roman sense alterar-te.

58. Això que anomenem univers apareix com un malabarisme, un espectacle d'imatges. Per ser feliç, considera-ho així.

59. Oh, estimada, no posis l'atenció ni en el plaer ni en el dolor sino entre els dos.

60. En mi hi ha objectes i desitjos com en tothom. De manera que, acceptant-los, deixa que es transformin.

61. Així com les onades arriben amb l'aigua i les flames amb el foc, així allò universal oneja amb nosaltres.

62. On sigui que la teva ment estigui vagant, interna o externament, en aquest mateix lloc, això mateix!

63. Quan estiguis conscientment lúcida mitjançant algun sentit específic, mantingues-te en la consciència.

64. Al començament d'un esternut, quan sentis por, enmig de l'ansietat, al marge d'un abisme, en una batalla, quan sentis una curiositat extrema, quan comenci la gana, quan s'acabi, sigues conscient ininterrompudament.

65. La puresa d'altres ensenyaments és una impuresa per a nosaltres. No consideris res pur o impur.

66. Sigues el mateix no-mateix amb l'amic i l'estrany, en l'honor i en el deshonor.

67. Aquest és l'àmbit del canvi, canvi, canvi. Mitjançant el canvi, consumeix el canvi.

68. Com una gallina cuida els seus pollets, cuida tu maternalment determinades coses que sàpigues, certes accions, de la realitat.

69. Com que en veritat, el lligam i la llibertat són relatives, aquestes paraules són només per als qui els aterreix l'univers. Aquest univers és un reflex de les ments. De la mateixa manera que veus molts sols a l'aigua a partir d'un sol, mira així el lligam i l'alliberament.

70. Considera la teva essència com a raigs de llum ascendint de centre en centre per les vèrtebres i així s'eleva l'energia vital en tu.

71. O als espais intermedis, percep també això com un llampec.

72. Percep el cosmos com una presència translúcida i eterna.

73. A l'estiu, quan vegis el cel sencer incessantment clar entra en aquesta claredat.

74. Shakti, mira tot l'espai com si ja estigués absorbit al teu propi cap a la brillantor. Llum.

75. En estat de vigília, dormint o somiant, coneix-te com a llum.

88. Tota cosa és percebuda pel coneixement. L'ésser brilla a l'espai mitjançant el coneixement. Percep ara un ésser que sigui al mateix temps aquell que coneix i allò conegut.

89. Estimada, deixa ara que la ment, el coneixement, la respiració i la forma, tots siguin inclosos.

90. Tocant els ulls com una ploma, la lleugeresa entre ells s'obre al cor i s'impregna de cosmos.

91. Amable Devi, entra en la presència etèrica que s'estén molt per sobre i molt per sota de la teva preciosa forma.

92. Condensa la substància de la teva ment en una finor inexpressable que circuli per damunt, per sota i per dins del teu cor, tot al mateix temps.

93. Considera qualsevol zona de la teva forma present il·limitadament extensa.

94. Percep la teva substància, ossos, carn i sang, saturats amb l'essència còsmica.

95. Sent com les qualitats subtils de la creativitat permeen els teus pits i assumeixen configuracions molt delicades.

96. Estigues-te en algun lloc il·limitadament espaiós, lliure d'arbres, turons i habitatges. Arriba així fins al final de les pressions de la ment.

97. Considera que l'espai sencer és el teu propi cos.

98. En una posició còmoda impregna't gradualment d'una gran pau en l'àrea entre les aixelles.

99. Sent-te a tu mateixa estenent-te per totes direccions, lluny, a prop.

100. L'apreciació dels objectes i dels subjectes és la mateixa per a una persona il·luminada que per a una persona no il·luminada. Aquella, però, té una grandesa, roman en un estat d'ànim subjectiu, no es perd en les coses.

101. Creu-te omniscient, omnipotent, omnipresent.

102. Imagina el teu esperit simultàniament dins i al teu voltant fins que tot l'univers s'espiritualitza.

103. Amb tota la teva consciència posada en el començar mateix del desig o del saber, sàpigues!

104. Oh, Shakti, tota percepció particular és limitada i desapareix en l'omnipotència.

105. Veritablement les formes estan fusionades. Fusionats estan el ser omnipresent i la teva pròpia forma. Adona't que cadascú està fet d'aquesta consciència.

106. Percep la consciència de totes les persones com la teva pròpia consciència de manera que, deixant de banda l'interès per tu mateix, esdevinguis cada un d'ells.

107. Aquesta consciència existeix com en cada ésser i no existeix res més.

108. Aquesta consciència és l'esperit de guia de cadascú. És aquest.

109. Imagina que la teva forma passiva és una habitació buida amb parets de pell: buida.

110. Criatura encantadora, juga. L'univers és una closca buida on la teva ment joguineja infinitament.

111. Criatura de cor dolç, medita sobre saber i sobre no saber, sobre existir i no existir. Aleshores deixa de banda aquestes dues coses i sigues.

112. Entra en l'espai sense cap suport, eterna, amb calma.