Pregària
Com que ets — o perquè ets — vens.
Només el ser es caracteritza pel fet de venir.
El no-ser no ve. Allò que no és no ve mai.
Si vens és perquè ets —
si ets és perquè ja eres.
Si eres és perquè vens —
si vens és perquè has vingut.
Ni lingüísticament no pot no venir allò que ve.
Ser, en tu, és inherent a venir.
T'assembles a una paraula a punt de ser dita
o a l’alba a punt de ser dia
o a una mirada a punt de veure-hi.
Tot i que vens quan vols
no podria ser que no vinguessis.
Ho dius, he sentit com ho deies.
És el que tothom fa: abans de venir avisa.
Vine. No pots no venir. No puc dir res.
Només de tu no puc dir res.
Per què hauria de voler fer-ho?
Només tu no ets discursiu. Només tu parles.
Vine, no triguis. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada