Exercici
Heu anat mai dalt d’un carro? Quan era petit vaig viure-ho de molt a prop. Anant i tornant del tros m'asseia a la post del darrere del carruatge. Davant meu hi tenia en Josep, el pagès que, dret i amb les regnes a la mà, conduïa la mula.
El carro avançava gronxant-se majestuosament malgrat els sotracs i els grinyols. Els radis de fusta de la roda cruixien en els encaixos amb els cèrcols i jo, amb les dues mans agafades al varal, sentia a tocar d'orella com xerricaven.
Però d'aquests viatges, una de les coses que més em captivava era contemplar com el Josep, dempeus i enmig de les grans oscil·lacions, sabia mantenir-se sempre dret sense agafar-se a enlloc llevat de les regnes de la mula.
En Josep, amb el moviment de les cames i dels braços demostrava com s'havia habituat a contrarestar els sotracs. Li era natural. Ho feia sense pensar. Ho havia fet tota la vida. En Josep explicava millor que un tractat què és i on s'ubica el centre d'una persona.
Ara veig que aquest centre no és al cap com em pensava i això m’ha servit moltes vegades, com quan vaig amb autobús i he de contrarestar les sacsejades sense poder agafar-me enlloc que no sigui un indret imprecís, però molt sòlid, que tots tenim entorn del melic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada