Visita espiritual

Si us voleu baixar l'arxiu en pdf cliqueu aquí.

Amor pel Tot

El cobricel dels núvols

Visc dels excedents del Primer Amor.

El seu esclat en mi encara ressona

de desacoblar-se dels seus orígens 

per prolongar-se cap a fora 

en nombrosos començaments lliures i nous

que alimenten aquest incorregible cas meu 

d’Amor pel Tot per Transferència. 

Exercicis d'interiorització

Abocat al balcó, dir que vaig veure volar una bossa de plàstic blanca ballant força estona davant els meus ulls que de manera progressiva s'anaven embadalint captivats per la coreografia de l’espectacle, seria dir massa poc.

El pardal

The Sparrow

[El pardal]

To my Father

Aquest pardal
       que ha arribat a la meva finestra
              més que una cosa natural
és una veritat poètica.

Barana

Un carrer

El carrer de la lloança

Fra Ginebre

Resulta que un diumenge cap a finals de febrer, quan el mossèn donava la comunió, es va adonar que fra Ginebre tenia les galtes vermelles. Se'l veia més emocionat que de costum, que ja és dir.

Quan va acabar la missa el mossèn se li va apropar i li va dir:

–Fra Ginebre, us veig molt content avui: I doncs? Heu tingut bones notícies?

Espectacle

Entrar. Jesús entra a Jerusalem. Entra de fora. Entrant de fora, d’on i on entra? Què hi ha a fora? Què som nosaltres, a dins?

       L’invisible entra en el visible o l’imperceptible en el perceptible o l’inimaginable en l’imaginable o la no-matèria entra en la matèria o allò que no és, entra en el ser. 

La entrega

Hoy el cura, en lugar de decir «esto es mi cuerpo entregado por vosotros» ha dicho «este es mi cuerpo que se entrega por vosotros», como queriendo decir que un cuerpo con toda su corporalidad se entregaba él a él mismo y no como una agencia entrega un paquete.

De la segunda versión se deduce que este cuerpo entregado, los discípulos lo tocaron con sus manos. No podía ser de otra manera si realmente era su cuerpo y si realmente éste se entregaba. Él no mentía ni exageraba ni tampoco cridava ni alçava la veu ni es feia sentir pels carrers ni trencava la canya que s'esberla ni apagava la flama del ble que vacil·la.

Las cosas siempre eran como eran cuando él hablaba.

Es pot lloar sense paraules?

«No es pot lloar sense obrir els llavis? Sense paraules?» 

No podem no ser paraules i menys d’ençà que la paraula s’ha encarnat i habita tan íntimament en nosaltres que deixem de ser nosaltres perquè tot el nostre ser ha esdevingut paraula. Si per provar de pensar una lloança sense paraules la comparem, per exemple, amb el vent, aquest mateix vent ja és paraula i tot allò que pensem o sentim del vent són paraules i sense la paraula no tindríem vent. 

Lloar

Es defineix l'estat de lloança com un estat òptim.

Molts salms en parlen.

Què vol dir, però, lloar?

Exactament

Càntic

Així, exactament: com un jove esposa una donzella, content de tenir-te, com el nuvi està content de tenir la núvia.

Així, exactament, per amor. 

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que no aparegui com un raig de llum el seu bé i la seva salvació com una torxa encesa, fins que jo no sigui la corona magnífica i la diadema reial i el Senyor m'estimi i tingui marit la meva terra.  

Així d'exactament, però ells no s'ho creien i jo em desesperava fins a plorar perquè no els sabia explicar que les coses eren així. 

A tu et diran «Jo me l'estimo». Is 61

Ah els seus fruits!

Ell em digué: «Has vist, fill d'home?». Cfr. Ez 47.

Ell em digué: «Ep, tu, has vist això?»

      Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts arbres a banda i banda i tots els arbres eren dins meu i les meves entranyes eren la seva terra.