Les persones som com cambres. Si trec algun moble d'una cambra guanyo espai. Si en trec més en guanyo més. Si trec tots els mobles la cambra sencera es torna espai. L'espai, però, no s'haurà creat traient els mobles. Tampoc haurà entrat de l'exterior. L'espai ja hi era. Sóc com una cambra ocupada per pensaments. Si disminueixo els pensaments em faig espai, em descobreixo, em rescato, em medito. Això és meditar.
dilluns, 30 de desembre del 2019
Meditar
dissabte, 28 de desembre del 2019
La tanca
El pastor, en veure com la mare endreçava els bolquers mentre tenia el fill nu en braços, el pastor va pensar que les persones som com robes.
dijous, 24 d’octubre del 2019
Sigues l'últim
Sigues l'últim, l'insignificant, frueix-ho. Si ets l'últim amb tota l'alegria i l'autenticitat no et caldrà res més perquè ja seràs el primer.
diumenge, 8 de setembre del 2019
Rastres
Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si podem quedar paralitzats durant hores contemplant les bifurcacions d'un branquilló intentant entendre aquest objecte tan anònim però amb la convicció que si l'entenguéssim també comprendríem l'univers sencer marcat com a senyal en aquest tros de fusta seca, si ens costa descobrir allò mateix que tenim a les mans i si en aquesta banda del món les coses són així, qui seria capaç de trobar cap rastre de les coses del cel?
dilluns, 2 de setembre del 2019
Trobar clus
Em va tocar de viure en un lloc on no era permès de cantar. Les lleis ho prohibien. Em va costar molt d'adaptar-m'hi perquè sempre m'han agradat les cançons i per això vaig haver d'acostumar-me a fer-ho cada vegada més fluix fins que vaig aconseguir que fos inaudible, també pels experts vigilants que tenien cura que la llei s'acomplís estrictament.
dimecres, 28 d’agost del 2019
Rajoles
Mmm, la vida, el pas del temps —vaig pensar— que boniques que han fet les rajoles. Danke, vaig dir sense voler.
dijous, 22 d’agost del 2019
Aniré on vagis
«No insisteixis més perquè t'abandoni i em separi de tu. No, jo aniré on vagis i viuré on visquis: el teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu».Són paraules de Rut i fa dies que penso que aquesta imatge del núvol les acompanya perfectament tot i no saber ben bé per què.
dimecres, 21 d’agost del 2019
Hi hagué una vegada
Hi hagué una vegada una paraula que no tenia lletres. Les altres paraules, quan eren al seu costat es neguitejaven molt i es preguntaven com era possible un cas com el seu. «Hauries de fer alguna cosa —li deien— perquè si no a tu mai no et dirà ningú».
dimarts, 20 d’agost del 2019
Acròbata
La vida d'una persona mai és estàtica i per això s'assembla tant a l'equilibri d'un branquilló que s'aguanta per un subtil i feble però molt sofert punt central.Mobilis in mobile. Per això és incomparable. Per això no en podem dir res.Així si, nets, ens aturem a contemplar-lo, no podem deixar de tenir en compte els obstacles que va sortejant per trobar la coherència. Ara s'enfrotarà a una ràfega, més tard s'alinearà amb la brisa suau o, després, com si vulgués volar, girarà amb un petit remolí que el farà caure graciosament per tornar-se a aixecar mentre haurà traçat a l'aire, també amb una cal·ligrafia única, el seu escrit tan coherent.
dissabte, 10 d’agost del 2019
Si ens aturem
La vida d'una persona mai és recta i per això s'assembla tant al curs d'un riu, o millor, al d'un d'aquells petits recs que es formen quan s'escapa un raig d'aigua de la mànega damunt un terra sec.
divendres, 9 d’agost del 2019
La vida com un enviament
«Jo-sóc m'envia a vosaltres». Són les paraules que Déu donà a Moisès com a resposta per aquells que es facin preguntes sobre ell.
dimecres, 7 d’agost del 2019
«Siderar»
La c o n s i d e r a c i ó de qualsevol cosa sempre és o hauria de ser un sotrac per a l'ànima perquè vol dir que aquesta cosa no només haurà estat pensada o vista sinó que haurà estat mirada amb la mateixa perspectiva que els astres.
dilluns, 5 d’agost del 2019
Qui és Déu per a nosaltres
Tots sabem que fins els amics més pròxims entren en nosaltres parcialment. Només en certs moments entren en relació amb nosaltres. Però estiguem segurs que el fet de prendre consciència d'una presència perfecte i perdurable, aquest fet per ell mateix, manté l'obertura del cor.
divendres, 2 d’agost del 2019
El cel és internacional
«Des d'ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots.» Col, 3Des d'ara ja no hi ha musulmà ni budista, protestant ni anglicà, ateu ni gnòstic, esclau ni lliure, etc».Sant Pau volia dir que el cel és internacional.
divendres, 26 de juliol del 2019
Instituir un memorial
El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis. i recordant-se per sempre del seu pacte, el donà com a aliment als qui el veneren Salm 110.«Instituí un memorial». Què pot ser instituir un memorial?
dimecres, 24 de juliol del 2019
Germà sol
Si digués «Germà sol» com va dir sant Francesc no podria deixar de pensar en tot el què ens agermana.
dimarts, 23 de juliol del 2019
No saber
No saber és terrible. És com si no fos propi d'humans. No saber on porta el camí. No saber si ens hem perdut. No saber noms. Estar davant les coses veient que abans et pensaves que sabies què eren però ara veus que no, no saps. No tenir certesa de res és el no saber.
dilluns, 22 de juliol del 2019
L'amor és fort com la mort
Dels Tractats de Balduí de Canterbury
L'amor nostre envers Crist és un correspondre-li. És una imatge i una semblança de l'amor que ell ens professa tot i que aquests dos amors no admeten comparació perquè ell ha estat el primer a estimar-nos i amb aquest seu amor proposat com a model s'ha convertit per a nosaltres en un segell que ens configura segons la seva imatge. Abandondem la terrenal i ens revestim de la celestial. Estimem el Crist tal com ell ens estima.
Diu l'escriptura: «Porta'm com un segell dins el teu cor». És com si digués: «Estima'm tal com jo t'estimo. Tingues-me en el teu pensament, en la teva memòria, en el teu desig, en els teus sospirs, en els teus gemecs, en els teus sanglots. Recorda, home, de com t'he fet, de com t'he anteposat a totes les criatures. De la dignitat amb la que t'he ennoblit, de com t'he coronat de glòria i de prestigi, de com gairebé t'he igualat als àngels, de com ho he posat tot sota els teus peus. Encara més, recorda't no sols del que he fet per a tu sinó de les coses dures i vergonyoses que per tu he sofert.
Considera com series un malvat si no m'estimessis. Perquè, qui t'estima com jo? Qui t'ha creat tret de mi? Qui t'ha redimit sinó jo?» Treieu-me Senyor aquest cor que tinc de pedra, treieu-me el meu cor encongit, treieu-me aquest cor incircumcís. Doneu-me un cor nou. Un cor de carn, un cor net. Vós netegeu els cors i estimeu els cors nets. Apropieu-vos del meu. Habiteu-lo, abraceu-lo i ompliu-lo. Vós sou exemplar en bellesa i santedat. Segelleu-me el cor amb la vostra imatge. Senyaleu-lo amb la vostra misericòrdia perquè el meu cos i el meu cor es desfaran, però Déu serà sempre la meva possessió.
Amen.
divendres, 19 de juliol del 2019
En la lloança
Avui he llegit un salm que diu: «Obriu-me els llavis Senyor i proclamaré la vostra lloança» i he pensat que tant de bo ho féssim sempre en aquest sentit quan els obrim.
dimecres, 17 de juliol del 2019
Lentitud
Senyor, doneu-me prou lentitud per trobar les paraules justes
que hauran de dir allò que acabaré dient a qui les diré.
Allargueu els seus silencis fins que trobi la millor.
Allargueu-los fins a la desesperació si cal.
Que la demora faci que allò que diré
quedi net de tota inexactitud,
que la tardança sigui
prou llarga,
amen.
diumenge, 14 de juliol del 2019
dimarts, 9 de juliol del 2019
L'evidència
Jacob, com Manóah, també va demanar a l'àngel que li digués el seu nom i l'àngel també li respongué: «Per què em preguntes el nom?».
dilluns, 8 de juliol del 2019
La sorpresa
«El Senyor és present aquí i jo no ho sabia». Són paraules de Jacob del Llibre del Gènesi. Són paraules antigues i fonamentals. Són fonamentals perquè les reconeixem en la nostra pròpia antigor. Un dia jo també les vaig dir, diem. Un dia jo no sabia i ara sé. Caram.
divendres, 5 de juliol del 2019
La dimensió de les coses
Quan vaig nèixer la porta de la vida era petita, el camí estret, el coll angost, el pas encongit, la gorja prima, l'aire escàs però algú havia perforat una finestra i la vaig aprofitar per entrar.
dimecres, 3 de juliol del 2019
La meravella amagada en un nom
Per què tendim a representar-nos gairebé sempre i de manera automàtica els àngels en l’exterioritat dels esdeveniments?Els àngels de la imatge, per exemple, són fora —separats— del portal de Betlem i podríem dir que en les seves aparicions actuen de manera propera però sempre a fora, al costat, a dalt, venint, anant o dient i mai dins.
dimarts, 2 de juliol del 2019
El mantell del profeta
Eliseu era un pagès que estava llaurant un camp arran d'un camí per on hi passava Elies que era un foraster que venia a fer un encàrrec des de Damasc.
diumenge, 30 de juny del 2019
dissabte, 29 de juny del 2019
Teixits d’immunitat
L’objectiu primer de qualsevol cos, sigui el d’un animal o el d’una societat, és la defensa. Des dels teixits cel·lulars fins als impostos, des de les cèl·lules fins a les lleis. Les societats són teixits d’immunitat que els homes fem per tenir espais de recer, interioritats que ens defensen de l’exterior.
dijous, 27 de juny del 2019
Dubtar
El més important és estar davant seu, no perdre'l mai de vista ni per activa ni per passiva o, com diuen els Salms, glorificar-lo sempre.Dubtar d'ell és una manera: Abram —que estava davant del mateix Déu— li pregunta quina garantia li dona que ell sigui realment Déu!
dimecres, 26 de juny del 2019
diumenge, 23 de juny del 2019
dissabte, 22 de juny del 2019
A la vora
La vora, la franja, la gira, el replec, la ribera, el marge són parts extremes d'una extensió quan toca un dels llindars que la limiten.
divendres, 21 de juny del 2019
El cor
De la segona carta de sant Pau als cristians de Corint.
«Que cadascú doni allò que el cor li diu»
Com qui diu: «Que no sigui algú que dona alguna cosa, que sigui un cor, que sigui el meu cor, que pugui sentir la seva veu». M'agrada escoltar i ser fidel a aquesta veu. Em sembla que Déu m'omple de favors i fa que tingui sempre allò que necessito per a poder sentir-la.
dijous, 20 de juny del 2019
Fer cas
«Qui m'estima farà cas de les meves paraules i el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell».És com si aquestes paraules dibuixessin un corrent molt poderós, un circuit, un espai que no permet que el deixis de recórrer fins haver fet el volt sencer.
dimecres, 19 de juny del 2019
dimarts, 18 de juny del 2019
Pintats a la paret
L’ocellet no vol volar ja volaria ja volaria. L’ocellet no vol volar ja volaria si fos clar. L’ocellet aixeca el vol canta i vola canta i vola. L’ocellet aixeca el vol canta i vola que fa sol.
Francesc Pujols
dilluns, 17 de juny del 2019
Tipuana
Tants de dies a l'aguait
sota una branca d'acàcia!
Amb pas petit camina el juny
i sembla que tot torna on ha de ser:
al llindar d'un cercle nou
i al fons de la veu que el diu i espera.
diumenge, 16 de juny del 2019
dissabte, 15 de juny del 2019
Aigua corrent mai mata la gent
Un bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, però a mi ningú no em coneix, el meu poble m'ignora, diu el Senyor. Is 1.
Sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes i després podreu discutir amb mi, diu el Senyor. Is 1.
De clam ve reclam i després ve reclamació i després ve algú que un dia va anar a reclamar a una oficina alguna cosa injusta per la qual li semblava que mai no havia esta prou rescabalada.
Aquesta injustícia era per a ella més que una ferida sagnant i malgrat els esforços, les seves paraules sempre feien olor de reclamació, sempre deien: «Com és que ningú veu el meu dolor? Amb qui puc parlar de la meva pena? Qui escoltarà la meva soledat? Qui omplirà tanta buidor?»
Les reclamacions semblen veus que surten de les codolles fondes d'un riu quan es buiden. Per això és tan important que els vasos de terrissa que som, siguin comunicants. A quin toll li cal aigua? Un gorg fa una reclamació: si l'he sentida puc fer-me el sord?
Un gorg buit no té sentit. Es converteix en un bassal que es va assecant i trenca el curs del riu fins que s'extingueix la vida de la llera perquè l'aigua corrent no mata. Sosteniu, diu el profeta, sosteniu.
divendres, 14 de juny del 2019
Com aquestes
Al marc d'un mirall enganxat a un mur del carrer de Ceuta pintat amb el vermell de les zones d'alerta dels carrers, hi ha escrit amb tinta blava: «Guapa com aquestes».
dimecres, 12 de juny del 2019
Per primera vegada
És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada. Ac 11
Tot i que pel context el sentit de la frase és clar, aquestes paraules per elles mateixes, fan pensar. Fan que ens preguntem per exemple: «I abans, com érem anomenats els creients?» o també: «Quant de temps abans? Trenta anys abans? Deu segles abans? Mil milennis abans?»
dilluns, 10 de juny del 2019
Tenir l'univers a les mans
L'Esperit Sant entén el llenguatge de l’univers perquè l’omple i el té a les mans i per això també entén tots i cadascun dels nostres llenguatges locals o particulars. Els entén, no els jutja. Ens entén.
diumenge, 9 de juny del 2019
Crònica d'una setmana
«Tingueu confiança» recordo que deia sovint. I bé ¿quan havíem de tenir confiança sinó ara? La seva absència. Hi pot haver res més desolador?
dissabte, 8 de juny del 2019
Conèixer els secrets de Déu
Qui pot conèixer el pensament del Senyor, qui l’ha assessorat com a conseller? 1C.
No em tingueu per indigne dels vostres servents. Sa 9.
Un dia, quan llegia «No em tingueu per indigne dels vostres servents» em va semblar que hi posava: «No em tingueu per indigne dels vostres secrets», com qui diu: «Teniu-me com a digne de les vostres confidències més íntimes com es té a un amic per qui no hi ha secrets.
Qui sap si amb aquest lapsus de lectura no expressava el desig més profund de tota persona: ser amic íntim de Déu, saber tots els seus secrets, tot el que ell sap i no sap, tot el que diu i no diu, compartir-ho sentint-ho dels seus propis llavis com un xiuxiueig. A qui no li agradaria ser el confident de Déu?
dissabte, 1 de juny del 2019
divendres, 31 de maig del 2019
La visitació interior
Recordo que el dia anterior em va ser encarregada la cura del foc, dels carbons, de la combustió, del fum i dels corrents d'aire. És una de les coses més maques que he fet: ajudar que l'encens, quan era abocat, pugés com… «com l'encens», sí senyor, exactament com sempre havia imaginat que l'encens pujava quan un cor net el feia pujar: abundantment.
dimecres, 29 de maig del 2019
Sí o no?
Ell va fer d'un sol principi tot el llinatge dels homes. Ac 17
Pau parlant amb Dionís del Déu desconegut dels grecs: «Dieu que no en sabem res, que no podem saber-ne més amb aquest nostre saber que sap tan poques coses. Qui sap si amb un altre en podríem saber alguna cosa, dieu, però ara, aquí i d’aquesta manera hem de dir, si volem ser honestos amb ell i amb nosaltres, que és desconegut.
dimarts, 28 de maig del 2019
Celebrar
Aquella mateixa hora de la nit l'escarceller se'ls endugué, els rentà les ferides, i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família l'haver cregut en Déu. Ac 16
Celebrà amb tota la família l'haver cregut en Déu. El simple fet de creure com a motiu de celebració. Potser la fe mai hagi estat tan ben explicada.
divendres, 24 de maig del 2019
diumenge, 19 de maig del 2019
L'home del balancí
El salm vint-i-quatre pregunta: «Qui és el rei de la glòria?».—Sí, qui és, qui deu ser?
dissabte, 18 de maig del 2019
Al mateix temps
«Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada?
divendres, 17 de maig del 2019
Cridar
«Jesús cridà: Els qui em veuen a mi veuen el qui m'ha enviat. Jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m'ha enviat, m'ha manat què havia de dir i sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que dic, ho dic tal com ell m'ho ha comunicat.»
dissabte, 11 de maig del 2019
De la dolcesa
«Jo mateix, Pau, us ho demano per la dolcesa i la bondat del Crist»
De la contundència o del to o de la passió o de la urgència d'aquestes paraules de sant Pau se'n pot desprendre que la dolcesa i la bondat eren coses més que evidents entre els primers cristians.
diumenge, 28 d’abril del 2019
dissabte, 20 d’abril del 2019
Amor pel Tot
Visc dels excedents del Primer Amor.El seu esclat en mi encara ressonade desacoblar-se dels seus orígensper prolongar-se cap a foraen nombrosos començaments lliures i nousque alimenten aquest incorregible cas meud’Amor pel Tot per Transferència.
divendres, 19 d’abril del 2019
Exercicis d'interiorització
Abocat al balcó, dir que vaig veure volar una bossa de plàstic blanca ballant força estona davant els meus ulls que de manera progressiva s'anaven embadalint captivats per la coreografia de l’espectacle, seria dir massa poc.
dijous, 18 d’abril del 2019
El pardal
Aquest pardal
que ha arribat a la meva finestra
més que una cosa natural
és una veritat poètica.
dimecres, 17 d’abril del 2019
dimarts, 16 d’abril del 2019
dilluns, 15 d’abril del 2019
Fra Ginebre
Resulta que un diumenge cap a finals de febrer, quan el mossèn donava la comunió, es va adonar que fra Ginebre tenia les galtes vermelles. Se'l veia més emocionat que de costum, que ja és dir.Quan va acabar la missa el mossèn se li va apropar i li va dir:–Fra Ginebre, us veig molt content avui: I doncs? Heu tingut bones notícies?
diumenge, 14 d’abril del 2019
Espectacle
Entrar. Jesús entra a Jerusalem. Entra de fora. Entrant de fora, d’on i on entra? Què hi ha a fora? Què som nosaltres, a dins?L’invisible entra en el visible o l’imperceptible en el perceptible o l’inimaginable en l’imaginable o la no-matèria entra en la matèria o allò que no és, entra en el ser.
dissabte, 13 d’abril del 2019
La entrega
Hoy el cura, en lugar de decir «esto es mi cuerpo entregado por vosotros» ha dicho «este es mi cuerpo que se entrega por vosotros», como queriendo decir que un cuerpo con toda su corporalidad se entregaba él a él mismo y no como una agencia entrega un paquete.
De la segunda versión se deduce que este cuerpo entregado, los discípulos lo tocaron con sus manos. No podía ser de otra manera si realmente era su cuerpo y si realmente éste se entregaba. Él no mentía ni exageraba ni tampoco cridava ni alçava la veu ni es feia sentir pels carrers ni trencava la canya que s'esberla ni apagava la flama del ble que vacil·la.
Las cosas siempre eran como eran cuando él hablaba.
divendres, 12 d’abril del 2019
Es pot lloar sense paraules?
No podem no ser paraules i menys d’ençà que la paraula s’ha encarnat i habita tan íntimament en nosaltres que deixem de ser nosaltres perquè tot el nostre ser ha esdevingut paraula. Si per provar de pensar una lloança sense paraules la comparem, per exemple, amb el vent, aquest mateix vent ja és paraula i tot allò que pensem o sentim del vent són paraules i sense la paraula no tindríem vent.
dijous, 11 d’abril del 2019
dijous, 4 d’abril del 2019
Exactament
Així, exactament: com un jove esposa una donzella, content de tenir-te, com el nuvi està content de tenir la núvia.
Així, exactament, per amor.
Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que no aparegui com un raig de llum el seu bé i la seva salvació com una torxa encesa, fins que jo no sigui la corona magnífica i la diadema reial i el Senyor m'estimi i tingui marit la meva terra.
Així d'exactament, però ells no s'ho creien i jo em desesperava fins a plorar perquè no els sabia explicar que les coses eren així.
A tu et diran «Jo me l'estimo». Is 61
dimecres, 3 d’abril del 2019
Ah els seus fruits!
Ell em digué: «Ep, tu, has vist això?»Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts arbres a banda i banda i tots els arbres eren dins meu i les meves entranyes eren la seva terra.
dijous, 28 de març del 2019
El cant de l’estora
Un càntic nouLloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Sl 149A l’hora de combregar, a la capella del Santíssim de la parròquia de sant Oleguer els fidels fem dues rengleres —una per cada filera de bancs— que es fonen en una de sola quan arriben a l'estora que hi ha davant l'altar.
dimecres, 27 de març del 2019
dilluns, 25 de març del 2019
El no tenir de la Mare de Déu
Maria digué: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
«No tinc», no té. No té res. Mira al seu voltant quan li pregunten què té o qui és i no veu res i no sap què dir. Li ho han pres tot? Ho ha donat tot? Abans tenia?
divendres, 22 de març del 2019
Eixugaparabrises
Eixugaparabrises: rasclet de goma que recorre fregant la superfície exterior del vidre d'un vehicle per apartar-ne l'aigua, la brossa o les flors.
dijous, 21 de març del 2019
Amb un altre final
–Abans de parlar han d'esperar que tots els qui els precedeixen hagin parlat. És la norma. La norma diu que no es pot parlar sense haver escoltat i llegit amb anterioritat tot el que s'ha dit: si vols parlar cal aprendre'n.