Les cançons que havíem sentit tantes vegades de petits, tornen. És inevitable. Són al disc dur de la ment, però ara, en tornar, de vegades ens regalen amb petites il·luminacions de sentit.
Pero si un atardecer las gardenias de mi amor se mueren, es porque han adivinado que el amor se ha terminado porque existe otro querer.
L’amor es pot acabar? Hi pot haver un altre voler que no sigui el de l’amor? Alguna cosa que ho envolta tot per tot arreu, una mena de líquid amniòtic abraçant milers i milers de capes fins que no es poden comptar, aquesta atmosfera on ho respirem tot o que ella ens respira a nosaltres, aquest oceà fet de milers d’oceans amb multitud d'estrats, que no s’acaba mai per definició i que és anterior al mateix fet de pensar i de ser. Hi ha cap altra cosa? Per això costa molt d’imaginar una situació en la qual el amor se ha terminado. Costa perquè és impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada