El ballarí del sol

Hi havia una vegada un ballarí.

Com pot ser

 

En un paper em deia: «Et sents estimat?». Mentre treia punta al llapis per contestar-li vaig pensar que també podia haver escrit: «No sents com t'estimo?» o «Com és que no sents com t'estimo» o «Com pot ser que no ho sentis»?

Sí, com podia ser que no ho sentís, com podia ser?

Vertere

Sant Pau posa l'èmfasi en la fe quan diu: «No crec pas que us convertíssiu en va a la fe» però aquesta frase sembla prendre força gràcies a la paraula «conversió».

Ens escolta?

Pensar que Déu llegeix els nostres blocs és pensar en si realment ens escolta.

Per sempre

Aquest salm m'estremeix cada vegada que el llegeixo:  

És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? Ha deixat per sempre d'estimar-nos i ha anul·lat d'ara endavant les seves promeses? És que Déu s'ha oblidat de compadir i la severitat li endureix el cor? Sl 77 

Medalla d'or

T'explicaré una cosa que t'agradarà. Veuràs, quan tenia vint anys, a l'estiu solia anar a banyar-me amb unes amigues a la piscina. Una de les vegades, quan ja era al vestidor a punt de treure'm el banyador i vestir-me, em vaig adonar que havia perdut una medalla d'or que portava penjada al coll amb el Cor de Jesús a una banda i a l'altra la Mare de Déu dels Àngels.

Ànima verda

Ànima taronja

Mandretes

Recordo el comiat d'ahir: la meva pell mandrosa es refugiava
   al caliu de la teva, suau, tèbia i acollidora.
      La meva pell feia mandretes
         a tocar de la teva
            tan suau
               tan tèbia
                  tan acollidora.

Vela llatina

Ànima de grafit

Ànima de pintada amb rosada damunt ciment

No és el mateix

No és el mateix dir: «Jo sóc el Déu del teu pare, d'Abraham, d'Isaac i de Jacob», que dir: «Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob» Ex 3.

Vol de nuit

Volem de nit. Enmig de la foscor i del fred. A fora, gemega la tempesta; el vent udola com un monstre desfermat i rabiós. Dins l'avió, petit i atrotinat, titil·la la calidesa d'una petita làmpada esgrogueïda.

Llavis

Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquin el meu nom. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: «Poso les meves paraules a la teva boca» i jo vaig dir:

Un conte

Hi havia una vegada una pintada que del carrer de la Manxa emprengué el vol i al seu pas pel carrer del Santuari la gent l'anà fotografiant.

Onze de febrer

Benvolguda «amiga del alma». Sí, he dormit bé però m'he llevat tocat, com trasbalsat. Provaré d'explicar-me. Veuràs, ahir, a més de ser la festa que el relat del teu correu evoca, també era l'aniversari de la mort de René Descartes (31 març 1596 / 11 febrer 1650).

Tres pedretes

Tinc tres pedretes blanques sobre el palmell de la mà.
Què coses em dirien si entengués el seu parlar!
Devien sentir-se forasteres entre els terrossos del camp;
potser venen de roques altes destrossades per un llamp,
i les aigües de neu fosa les han arrossegades aquí.
No sé si per a elles és vida, haver-se trobat amb mi.
Per a mi és una trobada que no sé com valorar.
Les veig tan polides i tan netes... No les gosaré llençar. 

Joana Raspall. Revista Projecte, 2. Pàg. 27. Modificat 

Ofrena a la Mare de Déu de la font

Una visita espiritual

      

Feia poc que hi havíem vingut però era de nit. Avui, en canvi, en arribar a la font, asseguts al sol del banc, al costat de les rajoles que havien restaurat feia poc, ens posàrem a cantar. «Moreneta en sou, és que el Sol vos toca, és que us toca el Sol, lo Sol de la Glòria. Moreneta en sou, moreneta i rossa. Àngels d'ales d'or vos farien ombra...».

J'attendrai

Variacions de la cançó

J'attendrai
Le jour et le soir 
J'attendrai toujours
Ton retour

Viens, ne tarde pas

Je t’attends, viens, ne tarde pas. D’où que tu viennes, qui que tu sois, viens, le temps est court.

Je t’attends, mon rêve inconnu. Quel est ton nom? Quel est ton but? Le mien c’est l’amour

Aurora

Cada dia hi ha una mica més de llum

El meu cor se sent segur, Déu meu,
tocaré i cantaré,
cantarà el meu cor.
Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l'aurora.

A punta de dia

Quan els monjos cantaven

De pressa, Senyor, responeu-me, que ja em falta l'alè; que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia.

no podia deixar de preguntar-me què podia ser o com era una «punta d'un dia». Se'n podria donar alguna imatge?

Los sombreros de las señoras

Rosa Chacel a Desde el amanecer escriu:  

Contemplaba el Sagrario cerrado por una cortina blanca —raso y oro— y me concentraba en vivir su interior. Pero no es que me imaginase viviendo yo en él, no, hacía por imaginarlo sin nadie dentro, sin ningún ser humano.

Abandonat

A Tortosa, a la capella d’una residència de gent gran, hi havia un rètol que deia: «No hi ha ningú tan abandonat com Jesús en el sagrari».

Un poema

Gefühl

Ella, quan ell li parla

o quan amb ella riu, 

ho deixa tot, pendent tan sols d’allò que sent.