Sant Joan en la seva primera carta explica els motius que tenim els cristians per sentir-nos privilegiats.
El missatge que heu sentit des del principi és aquest: que ens estimem els uns als altres.
L'expressió des del principi ens remet als moments inicials de les coses, al moment de la seva il·luminació, al moment que les tinguérem clares per primera vegada.Germans, no us estranyeu si el món us odia: nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans.
Perquè estimem. Aquesta és la raó de fons. A ella ens hem de remetre com a cosa nostra primera i fonamental.
Qui no estima, continua mort. Si algú que posseeix béns veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d'ell l'amor de Déu?
La raó, la prova que tan sols els iniciats són els qui «coneixen» en veritat es pot resumir en què en les entranyes d'un iniciat h a b i t a l'amor de Déu. Un cristià és un ser transbalsat per aquesta habitació en ell de l'amor de Déu i això es nota.
Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot.
Que la consciència acusi o no, que el món odïi o la gent digui o deixi de dir no és el tema. La veu privilegiada —el manament— que un cristià sent és...
I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat.
Que ens estimem és el manament, però la vivència d'aquest manament, el tocar-li la pell a aquest manament no és possible sinó en l'encarnació d'algú que tenim davant. La il·luminació que això provoca en nosaltres és que ens fa persones, és a dir privilegiats: «Estic tocant algú que estimo».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada