divendres, 14 de desembre del 2018

Asseguts al banc (1)

Asseguts al banc, mentre jo rumiava si ella sabria com n'era de bonica, ella em va cantar aquesta cançó:
Ich sehe dich mit all deinen Farben und deinen Narben. Ich sehe dein großes Herz. Jeder Punkt in deinem Gesicht. Wenn Du jetzt lachst ich sehe dich und weißt Du denn gar nicht wie schön Du bist. S.Connor 
Et veig amb tots els teus colors i totes les cicatrius. Veig el teu gran cor. Veig cada punt de la teva cara, ara, quan rius. Et veig, i no pots arribar a saber que bell que ets.
És el saber de l'altre el que sap i no el pròpiament nostre. És així com anem per la vida, sense saber, fins que de sobte algú ens veu. És el privilegi de la mirada de l'altre que ens fa bells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada