Àngels dels frescos del santuari de la Mare de Déu del Coll
Per què tendim a representar-nos gairebé sempre i de manera automàtica els àngels en l’exterioritat dels esdeveniments?Els àngels de la imatge, per exemple, són fora —separats— del portal de Betlem i podríem dir que en les seves aparicions actuen de manera propera però sempre a fora, al costat, a dalt, venint, anant o dient i mai dins.Hi ha, doncs, un àngel interior? Qui és? Com es diu? Què actua?Seria un àngel meravellós l'amabilitat del qual reposaria damunt nostre com un llençol fi, que circularia amb la nostra sang o pels circuits dels nostres nervis, que es mouria amb agilitat dins nostre, que la seva respiració tindria la mateixa cadència que la nostra, un àngel que nedaria o que volaria o que parlaria per les nostres entranyes i pels nostres pensaments preguntant-nos a cada moment coses noves i inefables cada vegada més difícils de descodificar.Aleshores li preguntaríem: —Com et dius? i ell ens respondria: —Meravellós. Però ens faríem els sords i insistiríem: —Com et dius? I ell diria: —El meu nom és meravellós.I així és com apareixeria dins nostre la meravella amagada en el seu nom.
Manóah digué a l'àngel del Senyor:
ResponElimina--Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit.
L'àngel del Senyor replicà:
--Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.
Llavors Manóah li preguntà:
--Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?
L'àngel del Senyor li respongué:
--Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.
De Llibre dels Jutges, cap. 13.
Santo Ángel de mi guarda
ResponEliminadulce compañía
no me desampares
ni de noche ni de día
no me dejes solo
que me perdería
Santo Ángel de su guarda
dulce compañía
no le desampares
ni de noche ni de día
no le dejes solo
que se perdería