El mantell del profeta

Eliseu era un pagès que estava llaurant un camp arran d'un camí per on hi passava Elies que era un foraster que venia a fer un encàrrec des de Damasc.

Tot i que no es coneixien de res, mentre caminaven es posaren a parlar de manera distesa i alegre perquè Elies simplement anava i Eliseu simplement llaurava i això era tot.

En un moment de la conversa, però, Elies s'aturà de repent. Com que Eliseu estava al servei dels bous també s'aturà encara que una mica més endavant, després de cridar-los «soó» i de tibar les regnes.

Elies, dempeus i amb gestos decidits, s'estava desfent els llaços del mantell que portava al damunt fins que se'l va treure i quan el tingué en un sol braç el va alçar i el va voleiar tal com ho fan els caçadors o els pescadors experts quan llencen les xarxes.

Així, la revolada inicial del mantell aviat es convertí en una voladissa i quan hagué agafat prou embranzida per sostenir-se uns instants quiet a l'aire, Elies l'agafà d'una punta amb la mà i li feu fer unes giragonses que a Eliseu li semblaren d'una bellesa deslumbrant i captivadora, sobretot si tenim en compte que els moviments de la mà d'Elies tan sols anaven dirigits a neutralitzar les ràfegues de la brisa i dominar el mantell.

Finalment, el braceig acabà quan Elies es desfeu del mantell amb un gest molt precís i la tela, completament desplegada, va anar caient poc a poc damunt el cap d'Eliseu.

Eliseu no sabia què dir i per sortir de la perplexitat del que acabava de veure es posà a riure a crits i s’abraçà al coll d’Elies desbordant d'alegria. A partir d'aleshores es feren molt amics i aquell dia ho celebraren.

L'escena va quedar tan gravada en la memòria d’Eliseu que de vell sovint es delectava amb el seu record. Així, les volades del mantell eren de colors encesos, les tonalitats de llum cambiants deixaven veure al cel un rostre amabilíssim, el mantell mentre davallava desprenia un perfum suau que impregnava tota l'estança i el fimbrar gairebé imperceptible de la tela davallant de l'aire li semblava que deia el seu nom d'una manera com mai no l'havia sentida: 

Eliseeeuuuuu