dilluns, 12 d’agost del 2024

No sabem

No sabem què volia dir Heràclit cinc-cents anys abans de la nostra era amb els seus escrits quan els va dipositar a Delfos. En un d'ells hi ha aquesta sentència: Φύσις κρύπτεσθαι φιλεῖ. Entre moltes, la traducció més habitual diu: «A la naturalesa li plau d’amagar-se».

Són tres paraules com una guspira en una capsa de trons. Tres paraules que en temps d’Heràclit probablement estaven molt allunyades del sentit que els donem avui.

La primera és Φύσις que podem traduir per Naturalesa o per la globalitat de tot el que existeix, o per Déu. Un tot que ens inclou. No és poca cosa, doncs, començar volent dir el nom del Tot en una sola paraula. Però també ens fa pensar en un ineludible temps d'abans de ser dita, en el silenci que la precedeix on precisament es manifesta aquest tot.

Les dues paraules que segueixen no abaixen gens la pressió del que es vol dir: κρύπτεσθαι i φιλεῖ (amagar la primera i abellir o estimar la segona), però m’agradaria fer una reflexió sobre el delicadíssim moment de quan es diu la primera.

Aquesta paraula venia del silenci del Tot on no hi havia res que es pogués dir per què no calia. Diguem que s’hi estava molt bé, allà. Per què? Perquè en venim i no ho oblidarem mai. Està imprès en la més petita de les nostres cèl·lules. Quan dormim, per exemple, afluixem tots els nostres caragols i ens hi traslladem. És un espai sagrat.

Així i tot, Heràclit, d’una banda, tingué la gosadia de parlar-ne. De què? De la Φύσις, de tot, de dir-ho, de voler explicar com és aquest tot, de donar-li nom. El que direm després no serà el més important. El primer sí que ho és. En el curt relat que conformen aquestes tres paraules, aquesta és la primera a ser i ve d’un no ser. És la més propera, doncs, al silenci d’on ve, donant a conèixer l’existència d’aquest Tot tan callat. Situats en ella i sense moure'ns gens, sembla que pugui ser fàcil fer un salt cap a enrrere i entrar en el domini místic de tot allò que no es pot parlar.

«No com sigui el món és allò místic sino que sigui» va escriure Wittgenstein.

Pierre Hadot al llibre El velo de Isis dona, entre moltes altres, cinc traduccions acumulades al llarg de vint-i-cinc segles per filòsofs, poetes i pintors:

La constitució de cada cosa tendeix a amagar-se.
(«és difícil de conèixer
»).

La constitució de cada cosa vol ser amagada.
(«no vol ser revelada»).

L'origen tendeix a amagar-se.
(«L'origen de les coses és difícil de saber»).

Allò que fa aparèixer tendeix a fer desaparèixer.
(«Allò que fa néixer tendeix a fer morir»).

La forma (l'aparença) tendeix a desaparèixer.
(«El que ha nascut vol morir»).

La naturalesa s'amaga en l'amor.
És la versió que dona del traductor automàtic de Google


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada