En els exercicis d’aquest bloc hi ha moltes repeticions perquè allò que s’hi diu no actua com una fórmula prèvia aplicada mecànicament, sinó que són petites preses de consciència, d’intuïcions o d’emocions que tenen la intensitat d'una experiència mística.
Aquesta intensitat espiritual, però, en el dia a dia es dissipa fàcilment i per a despertar-la de nou, no n'hi ha prou amb tornar a llegir el que s'ha escrit perquè forma part del passat. Els apunts són morts, vinculats a un temps que ja no existeix i, per tant, no estan fets per a ser rellegits en un altre moment que no sigui el seu. Per això no serveixen. El que compta d’ells és l’emplaçament i el repte a tornar a formular el que per a mi és essencial. Els caràcters escrits no fixen res, tan sols són exercicis per recuperar la consciència. En aquestes entrades tot és dins l'acció mateixa d’escriure en un present etern.
En aquest sentit l'esforç sempre es veu inacabat perquè la realitat fa que el discurs interior s’interrompi i es torni caòtic i dispers. Com posar-hi ordre? Com reunificar-me i prendre consciència de mi mateix i del món? Per arribar a aquest estat cal bregar de valent i per això, de vegades, cal escriure i escriure i repetir fins a arribar a la disposició interior que hauria de ser normalment la meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada