The Alchymist, in Search of the Philosopher’s Stone, Discovers Phosphorus, and prays for the successful Conclusion of his operation, as was the custom of the Ancient Chymical Astrologers. Joseph Wright, 1771. Oli sobre tela
Segons explica el relat de la Gènesi al capítol trenta-dos, Jacob, també va demanar a l'àngel, com Manoah, que li digués el seu nom i l'àngel també li respongué: «Per què em preguntes el nom?». Insistir, insistir, voler saber-ho tot. No hi podem fer res fins que ens adonem que de l'evidència no en podem saber res perquè ella només és ella mateixa i les coses que hi ha fora d'ella no la poden explicar. El relat diu: «Jacob li demanà que li digués el seu nom, però ell li respongué: "Per què em preguntes el meu nom?" I el va beneir allà mateix». Probablement, però, l’àngel ja l'havia beneït abans de fer-li la pregunta. Altrament, per què li havia de fer? Li va fer perquè Jacob ja tenia davant seu l'evidència d’allò que feia el cas i davant l'evidència no cal saber ni noms ni res, amb l'evidència en tenim prou. «La evidencia basta» diria santa Teresa. És com ens vol Jesús: evidents de la seva evidència.
A l’evangeli segons sant Joan 20, 19-31, llegim:
ResponEliminaJesús li diu (a Tomàs): «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!»
Entenc que Jesús valora la fe més que l'evidència