Jacob, com Manóah, també va demanar a l'àngel que li digués el seu nom i l'àngel també li respongué: «Per què em preguntes el nom?».Insistir, insistir, voler saber-ho tot. No hi podem fer res fins que ens adonem que de l'evidència no en podem saber res perquè ella només és ella mateixa i les coses que hi ha fora d'ella no la poden explicar.El relat diu: «Jacob li demanà que li digués el seu nom, però ell li respongué: "Per què em preguntes el meu nom?" I el va beneir allà mateix».Probablement, però, l’àngel ja l'havia beneït abans de fer-li la pregunta. Altrament, per què li havia de fer? Li va fer perquè Jacob ja tenia davant seu l'evidència d’allò que feia el cas i davant l'evidència no cal saber ni noms ni res, amb l'evidència en tenim prou. «L'evidència basta» diria santa Teresa. És com ens vol Jesús: evidents de la seva evidència.
dimarts, 9 de juliol del 2019
L'evidència
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A l’evangeli segons sant Joan 20, 19-31, llegim:
ResponEliminaJesús li diu (a Tomàs): «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!»
Entenc que Jesús valora la fe més que l'evidència