La sorpresa

Cares de sorpresa dels pastors dels frescos del santuari de la Mare de Déu del Coll

«El Senyor és present aquí i jo no ho sabia». Són paraules de Jacob del Llibre del Gènesi. Són paraules antigues i fonamentals. Són fonamentals perquè les reconeixem en la nostra pròpia antigor. Un dia jo també les vaig dir, diem. Un dia jo no sabia i ara sé. Caram.

La sorpresa que expressen, l'alegria d'haver fet aquest descobriment ho omple tot. Tant és així que sembla que no hi hagi ni Déu ni Jacob ni res, tan sols la sorpresa del descobriment portentós que acabem de fer, perquè aquí sorpresa vol dir encesa de significació allà on no n'hi havia, des del més pregon de mi fins allò més inaudit.

Sense sorpresa res no tindria sentit, ni els regals ni tan sols Jesús perquè Jesús o és la sorpresa de les sorpreses o no és res.

Aquest desconeixement, aquesta perplexitat aquesta gran sorpresa està en el cor de tot creient. No podria avançar sense aquesta sorpresa permanent, s'ofegaria, no podria entendre res sense aquest «Com és que abans no ho sabia?», no podria combregar.

Jesús no s'enten sense aquesta sorpresa, sense aquest descobriment perquè Jesús és el seu descobriment o no és res. Ni un moment abans ni després. Així ens vol: en un perpetu descobriment seu, com dient: «Jesús era present aquí i jo no ho sabia» o, el que és el mateix: «La vida era present aquí i jo no ho sabia». Com nens.

Que proper que és tot des de la sorpresa. Ni la poesia podria anar més lluny.