No aguantar el plor
El plor,
el plor verdader,
és com una font
que brolla sempre en paral·lel
a paraules antigues.
No sabem d'on ve un plor
fins que de les seves entranyes
irromp, perquè no ens pertany,
l'aigua viva de la vida.
El plor és un interrogant
sense pregunta
i per això no el podem aturar.
Josep feia
com si no comprenia
els seus germans
però ells no sabien
que entenia
tot el que estaven dient.
Deien: «Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà Josep perquè no el vam escoltar quan vèiem que ens suplicava afligit»
i Josep se n'anà perquè no pogué aguantar el plor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada