«Coincidint amb l'època de Nadal, un equip d'arqueòlegs ha fet una troballa a Turquia: el fresc de Jesús en una tomba cristiana del segle III. Es tracta d'una imatge del Bon Pastor, carregant una ovella a l'espatlla».
(Vegeu més informació de la notícia aquí)
Aquesta descoberta m'ha fet pensar que en aquella època la imatge del pastor era habitual i familiar per propera. Això volia dir que aleshores, d'alguna manera, tenien la figura del pastor com a centre i criteri de vida, un indret des d'on hom se n'allunyava o se n'apropava, un lloc sòlid, segur, amable, acollidor i constatable com un pastor.
La il·lustració emmarca la figura delicadament aïllant-la de tota la resta, fins i tot de les ovelles. D'aquesta manera el pastor apareix amb una personalitat molt marcada.
On té posada la mirada? Podríem dir que la té absent de tot per veure només les ovelles que són el seu tot.
El fet de veure-ho tot li dona l’actitud d’entendre-ho també tot. Fins i tot, en això, ell no fa res. «No tinc res, no soc res que pugui ser preguntat, aneu a un altre lloc si voleu saber coses d’aquestes. Soc un pastor, no em demaneu compte de res més! Aquest “més” és el vostre problema. Jo no hi tinc res a veure».
El pastor fa la vida fora del poble. És com el solen representar. Qui el representa, però, no és pastor.
No és igual «ser» pastor que «comportar-se» com ell o parlar-ne o fotografiar-lo. Ser-ne —ser pastor— és quelcom essencial. Se n’ha d'haver nascut directament de la mateixa essència.
Al poble, els estiuejants solen riure-se'n i sovint diuen que la seva mirada és buida, d’ignorant, d'analfabet, de desconeixedor, d'inculte, d'indocte, d'illetrat, d'incompetent, d'inepte, de bàrbar, de llec, d'inexpert, de profà, de neòfit, de llanut, de neci o de ruc. Estar davant un pastor, és doncs entrar a fons en cada una d'aquestes paraules i, si podem, aguantar-li la mirada. Pocs devien aguantar la mirada a Jesús i, els qui per un moment ho feren —els deixebles— s’il·luminaren del no-res dels seus ulls de pastor. Aquest no res era el tot. En ell hi havia el pare.
Hi ha dites molt simpàtiques que donen a pensar («El pastor ha de ser fill de l’ovella»), moltes referències religioses («El Senyor és el meu pastor, no em manca res». / «Digueu, pastors, digueu qui heu vist». / «Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles») i moltes de literàries o poètiques que malauradament desconec.
Abans que res hi ha, però, el fet de ser simplement pastor, només pastor abans que bo o dolent, abans que d'ovelles o de bous o d'homes. Jesús abans de les ovelles ja era pastor.
Algunes dites i cançons
Els cinc manaments del pastor: el primer menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res.
L'ovella del pastor mai mor.
La vida del pastor, pa i formatge.
Jo que no l'aimo gaire la vida del pastor.
Santa nit, plàcida nit, els pastors han sentit / Stille Nacht! Heilige Nacht! Hirten erst kundgemacht.
Algunes citacions
Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ai dels pastors d'Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat?
Abel era pastor d'ovelles.
El Déu que ha estat el meu pastor des que existeixo fins al dia d'avui.
Vetlla com un pastor pel seu ramat: l'aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.
Com un pastor us faré passar sota la vara.
Pastor d'Israel, escolteu, vós que guieu els de Josep com un ramat, vós que teniu querubins per carrossa.
El qui entra per la porta és el pastor.
Jo soc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles a mi, també.
Els nomenareu pastors sobre tota la terra.
Ell és el nostre Déu, i nosaltres el poble que ell pastura.
Digueu, pastors, digueu qui heu vist, qui s'ha aparegut a la terra. Hem vist el Nadó i els cors dels àngels que lloaven Déu, al·leluia.
L'àngel digué als pastors: Us anuncio una gran alegria: avui us ha nascut el Salvador del món, al·leluia.
Els pastors deien entre ells: Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
L'àngel digué als pastors: Us anuncio una gran alegria: avui us ha nascut el Salvador del món, al·leluia.
Els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Gaudet chorus cæléstium, et ángeli canunt Deo; palámque fit pastóribus pastor, creátor omnium.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada