Carrer de la florida blanca

Tocaré i cantaré: desvetlla't, cor, inspira't,
desvetlleu-vos arpa i lira meva, vull desvetllar l'aurora. Sl 139.

 

«Desvetlla’t cor, inspira’t.» La frase ens parla d’algú que s’adreça al seu cor i li enraona. Es nota que el té ben localitzat en l'interior i hi conversa amb confiança.

«Au va» li diu amorosament com fent-li l’esqueneta. Tot seguit es refereix a uns altres instruments que també té a dins: una lira i una arpa. D’ells diu que són seus, en el sentit d’interiors. Des d’aquest interior és des d’on toca i canta i desvetlla la florida de l’aurora.

Carrer de la florida, una florida blanca però trencada de groc, no tan estrident com el de les acàcies. És molt, molt olorosa. Una estora olorosa de flors de robínies a primera hora del matí dona molt de sí.