Una vegada hi havia un mestre jueu que es deia Baal Shem. Era rabí d'un poblet i sempre que hi havia dificultats a la comunitat —alguna malaltia o alguna desgràcia— es retirava sol al bosc. Anava a un lloc determinat sota un arbre determinat i feia un ritual tot resant a Déu. D'aquesta manera la desgràcia abandonava el poble i la malaltia desapareixia.
Hi havia a l'Himalaia tres monjos que estaven meditant en una cova i així van passar un any. Estaven en silenci, asseguts, en oració, meditant. Un dia un genet va passar tan a prop seu que el van veure. Un dels tres monjos digué: «El cavall on anava el genet era blanc». Els altres dos van seguir callats. Després d'un any el segon ermità va dir: «El cavall era negre i no blanc». I així passà també una altra vegada un any, transcorregut el qual tercer ermità va dir: «Si hi ha d’haver discussions me'n vaig. Si ens hem de barallar me'n torno al monestir. N’estic fart: esteu alterant el meu silenci!»