Baal Shem

Hi havia una vegada un mestre jueu que es deia Baal Shem. Era el rabí d'un poblet i sempre que hi havia dificultats a la comunitat —alguna malaltia, alguna desgràcia— es retirava sol al bosc. Anava a un lloc determinat sota un arbre determinat i allí feia un ritual tot resant a Déu. Així la desgràcia abandonava el poble i la malaltia desapareixia.

Baal Shem va morir i va tenir successor i el problema es repetí. Una desgràcia sobrevingué al poble i els vilatans van demanar-li que anés al bosc i que resés a Déu. El rabí, però, es va trobar en dificultats perquè desconeixia el lloc, la posició exacta de l'arbre. Desconeixia com fer-ho però tot i així va fer la cerimònia sota un dels molts arbres. Va encendre foc, va realitzar el ritual, va resar i li va dir a Déu: «Mira, no sé el lloc exacte on el meu mestre venia a resar però tu sí que el saps. Tu ets omnipotent i omnipresent, per tant el coneixes, de manera que potser no cal que em capfiqui en buscar el lloc exacte. Mira, el poble està en dificultats, així que escolta’m i fes alguna cosa». I la desgràcia va desaparèixer.

Més endavant quan el rabí que era el succesor de Baal Shem va morir, també tingué un successor i el problema es repetí. El poble patia una gran crisi i els vilatans van anar a veure’l. El rabí es va torbar molt perquè no recordava l'oració. De tota manera va anar a bosc i va escollir un lloc qualsevol. No sabia com fer el ritual del foc però com va poder encengué una flama a un arbust sec i li va dir a Déu: «Escolta, no sé exactament com es fa el ritual del foc, desconec el lloc exacte on s’ha de fer i també he oblidat la pregària però tu ho saps tot i per tant coneixes aquestes coses que jo desconec. Fes, doncs, el que hagis de fer». I, quan va tornar al poble, la crisi s’havia acabat.

Ell també va morir i el seu successor es va trobar de nou que el poble estava en dificultats, de manera que també el van anar a veure. Estava assegut a una butaca i després d’escoltar la gent digué: «No aniré enlloc. Escolta, Tu ets a tot arreu. Desconec la pregària, desconec el ritual però això em sembla que no és el més important. Tu ho saps tot. Quina utilitat té la pregària i quina el ritual i per què cal anar a un lloc determinat? Només conec la història dels meus antecessors. Els fets començaren en temps de Baal Shem i després es repetiren amb el seu successor i també amb l’altre successor. Aquesta és la història. Ara fes el que hagis de fer que amb això n’hi ha prou». I la desgràcia va desaparèixer del poble.

Els que expliquen aquesta història asseguren que a Déu li agrada molt.