Baal Shem

Una vegada hi havia un mestre jueu que es deia Baal Shem. Era rabí d'un poblet i sempre que hi havia dificultats a la comunitat —alguna malaltia o alguna desgràcia— es retirava sol al bosc. Anava a un lloc determinat sota un arbre determinat i feia un ritual tot resant a Déu. D'aquesta manera la desgràcia abandonava el poble i la malaltia desapareixia.

Baal Shem va morir i va tenir successor i el problema es repetí. Un contratemps sobrevingué al poble i els vilatans van demanar-li que anés al bosc i que resés a Déu. El rabí, però, es va trobar en dificultats perquè desconeixia el lloc i on era exactament l'arbre. Ignorava com fer-ho, però, així i tot, va fer la cerimònia sota un dels molts arbres. Va encendre foc, va realitzar el ritual, va resar i li va dir a Déu: «Mireu, no sé el lloc exacte on el meu mestre venia a resar, però vós sí que el sabeu. Vós sou omnipotent i omnipresent, per tant, el coneixeu. Potser no caldrà que em capfiqui massa en buscar el lloc exacte, això no és el més important. Mireu, el poble està en dificultats, així que escolteu-nos i feu alguna cosa». I quan va tornar al poble l'adversitat havia desaparegut.

Més endavant, quan el rabí que era el successor de Baal Shem va morir, també tingué un successor i el problema al poble es repetí. La gent patia una gran crisi i els veïns van anar a veure’l. El rabí es va torbar molt perquè no recordava ni tan sols l'oració. De tota manera va anar a bosc i va escollir un lloc qualsevol. No sabia com fer el ritual del foc, però com va poder, encengué una flama amb els branquillons d'un arbust sec i li va dir a Déu: «Escolteu-me bé, Senyor: no sé exactament com es fa el ritual del foc, desconec el lloc exacte on cal encendre'l i he oblidat les paraules de la pregària, però vós ho sabeu tot i, per tant, coneixeu totes aquestes coses que jo desconec. Feu, doncs, el que hàgiu de fer». I, quan va tornar al poble, la crisi s’havia acabat.

Ell també va morir i el seu successor es va trobar de nou que el poble estava en dificultats, de manera que també el van anar a veure. Estava assegut i, després d’escoltar la gent, digué a Déu: «Mireu, senyor. No penso a anar enlloc. Escolteu-me, vós que sou a tot arreu. Desconec la pregària, desconec el ritual, però això em sembla que no és el més important. Vós ho sabeu tot. Quina utilitat té la pregària i quina el ritual i per què cal anar a un lloc determinat? Només conec els relats dels meus antecessors. Els fets començaren en temps de Baal Shem i després es repetiren amb el seu successor i també amb l’altre successor. Ara, feu el que hàgiu de fer que amb això n’hi haurà prou». I, en acabant, la desgràcia havia desaparegut del poble.

Els qui expliquen aquesta història asseguren que a Déu li agrada molt de sentir-la.