Llavors ho celebraràs.
Et dono la mà i et dic: «No tinguis por: jo t'ajudo. No tinguis por, pobre cuc, que jo t'ajudo», diu l'oracle del Senyor; jo soc el qui et defensa. T'he convertit en un trill tallant, nou i ple de dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els turons quedaran com palla fina. Quan els ventaràs, l'aire els alçarà i el terbolí els dispersarà pertot arreu. Llavors ho celebraràs.
Jo sé, fa temps, que el vostre pacte l'heu assegurat per sempre.
En aquest advent en què preparem la vostra vinguda refermeu els nostres cors amb la vostra gràcia perquè us sapiguem rebre amb l’esperit ben obert.
El mar en veure’ls va fugir i el Jordà se'n tornà riu amunt;
les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada.
Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?
Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada?
Són preguntes immenses: «Què teníeu, perquè saltàveu!».
El cel se n'alegra, la terra hi fa festa, bramula el mar amb tot el que s'hi mou.
Jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc, en veure que ve el Senyor.
Senyor, que en són, de grans, les vostres obres, els vostres designis, que en són, de profunds!
És bo de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit, la vostra fidelitat. Us canto amb la lira de deu cordes i amb l’arpa, als acords d'interludis de cítara.
Salvarà els que no tenen defensor. S’apiadarà dels pobres i dels febles, estimant com un tresor la seva vida.
Que faci el bé, com la pluja a l’herbei, com els ruixats assaonen la terra. Que els blats abundin i onegin per les muntanyes; que floreixin i granin i en cullin com l’herba del camp. Que les famílies del país, per beneir-se, es valguin del seu nom; que se’n valguin tots els pobles de la terra per augurar-se la felicitat.