«Doi» és una paraula que vaig sentir per primera vegada en una cançó de Guillem d’Efak. Era una versió de These foolish things remind me of you. La cantava, entre molts, Ella Fitzgerald.
El diccionari ofereix per a «doi» el sinònim de «disbarat», però també pot referir-se a coses sense importància o intranscendents. Les entrades amb aquesta etiqueta responen a aquest esperit. Coses que es veuen cada dia sense grans variants, monòtones, sempre les mateixes, petites, insignificants, que passen desapercebudes de tant veure-les i que amb prou feines arriben a ser imatge. Són les que m'acompanyen cada dia i que em passen a mi.
Havia pensat a fer-ne un bloc nou, però de moment les marco amb aquesta etiqueta. No sé si serà útil per a res, perquè ¿quina diferència hi hauria entre unes i altres entrades?
La cançó de Guillem d’Efak:
«Llosques marcades de vermell de llavis / un nin que plora lluny de pena o de rabi / Com me batega el pols / Tots aquests dois me fan pensar en tu.
Renou de portes del darrer bar que tanca / Un pasquí de festes esqueixat per l'aire / i un violí massa dolç... / Tots aquests dois…
Per què? Per què te'n anares? / Ara estic tan tot sol que sé que me podria morir.
Un telèfon cridant i ningú contesta / Dos bitllets d'autobús dins la cartera / Com me batega el pols / Tots aquests dois…
El vent de març descambuixant els arbres / Tots els ocells del Born jugant entre les branques / I un raig de sol polsós... / Tots aquests dois…
Un tren xiulant i foradant la fosca / Un nin que canta quan ningú l'escolta / Com me batega el pols / Tots aquests dois… Tots aquests dois…»
Etiqueta «Dois»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada