dissabte, 19 de gener del 2019

Aquest «avui»

Que cap de vosaltres no tingui un cor sense fe.
Un cor sense fe allunya. Allunya de Déu, del Déu viu, dels demés i de les coses.


Mentre tornem o repetim o ens submergim en aquest «avui»
que de nou és el privilegi únic de l'ara
exhortem-nos els uns als altres
amb himnes i cants cada dia
perquè ningú no endureixi el seu cor.
Aquest ablaniment és Jesús
i nosaltres hem estat associats a Crist
però cal que mantinguem
ferma fins a la fi
la decisió
que una vegada,
al principi, tots vam prendre
perquè ara també és aquesta vegada. 
Déu manté la promesa 
de fer-nos entrar al seu lloc de repòs 
perquè Repòs és el seu lloc. 
La manté com un anhel que constantment exhala 
del qual nosaltres no en sabíem res 
fins que ara n'hem rebut l'anunci 
i ja no podem dir que no en sabem res 
perquè veiem com aquest anunci està destinat 
a desvetllar-nos, 
a fer-nos sentir el privilegi de l'alè d'aquest anhel
en el nostre cor

Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe que l'allunyi del Déu viu. Mentre repetim aquell «avui», exhorteu-vos cada dia els uns als altres perquè la seducció del pecat no endureixi ningú. Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que vam prendre al principi. He 3   
Déu manté encara la promesa de fer-nos entrar al seu lloc de repòs. Nosaltres hem rebut l'anunci d'aquesta Bona Nova. Només si creiem, podrem entrar al lloc de repòs de Déu. Per tant, fem decididament el que calgui per entrar en aquell lloc de repòs; que ningú no sigui indòcil a Déu. He 4 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada