Un cor sense fe allunya. Allunya de Déu, del Déu viu, dels altres i de les coses. Mentre tornem o repetim o ens submergim en aquest «avui» que de nou és el privilegi únic de l'ara exhortem-nos els uns als altres amb himnes i cants cada dia perquè ningú no endureixi el seu cor. Aquest ablaniment és Jesús i nosaltres hem estat associats a Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que una vegada, al principi, tots vam prendre perquè ara també és aquesta vegada. Déu manté la promesa de fer-nos entrar al seu lloc de repòs perquè Repòs és el seu lloc. La manté com un anhel que constantment exhala del qual nosaltres no en sabíem res fins que ara n'hem rebut l'anunci i ja no podem dir que no en sabem res perquè veiem com aquest anunci està destinat a desvetllar-nos, a fer-nos sentir el privilegi de l'alè d'aquest anhel en el nostre cor.
Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe que l'allunyi del Déu viu. Mentre repetim aquell «avui», exhorteu-vos cada dia els uns als altres perquè la seducció del pecat no endureixi ningú. Hem estat associats al Crist. Cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que vam prendre al principi. He 3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada