Espai de privilegis
divendres, 14 de març del 2025
divendres, 14 de febrer del 2025
Aquesta nova oportunitat
Gràcies Senyor per aquest nou dia, per aquesta nova oportunitat que ens doneu. Que quan acabi la jornada ens trobem una mica més a prop vostre.
Gràcies Jesús que us heu fet germà nostre, feu que al cor de la nostra existència descobrim la vostra presència.
Gràcies pel silenci de la pregària. En ell ens envieu el vostre esperit consolador que bufa sobre les inquietuds que ens poden mantenir lluny de vós i feu-nos descobrir les forces de confiança presents en el més profund de nosaltres.
dimarts, 11 de febrer del 2025
Presència
No em llanceu fora de la vostra presència, no em prengueu el vostre esperit sant. Sl 51.
El salm parla de la presència, de com són les coses amb presència o sense, del fet de la presència per ella mateixa i de com seria tot de terrible sense la presència del Senyor. Serien coses? Hi hauria res? La meva presència tampoc hi seria i això fa pànic de pensar. Què quedaria? Seria tant com no ser.
dijous, 30 de gener del 2025
Cant
Senyor Jesús canteu amb nosaltres el to radiant de la vida de tal manera que la font de la joia mai no s’esgoti.
dimecres, 29 de gener del 2025
dilluns, 23 de desembre del 2024
Del profeta Isaïes
Llavors ho celebraràs.
Et dono la mà i et dic: «No tinguis por: jo t'ajudo. No tinguis por, pobre cuc, que jo t'ajudo», diu l'oracle del Senyor; jo soc el qui et defensa. T'he convertit en un trill tallant, nou i ple de dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els turons quedaran com palla fina. Quan els ventaràs, l'aire els alçarà i el terbolí els dispersarà pertot arreu. Llavors ho celebraràs.
dissabte, 21 de desembre del 2024
En aquest advent
Jo sé, fa temps, que el vostre pacte l'heu assegurat per sempre.
En aquest advent en què preparem la vostra vinguda refermeu els nostres cors amb la vostra gràcia perquè us sapiguem rebre amb l’esperit ben obert.
divendres, 20 de desembre del 2024
Del salm cent catorze
El mar en veure’ls va fugir i el Jordà se'n tornà riu amunt;
les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada.
Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt?
Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada?
Són preguntes immenses: «Què teníeu, perquè saltàveu!».
dilluns, 16 de desembre del 2024
Del salm noranta-cinc
El cel se n'alegra, la terra hi fa festa, bramula el mar amb tot el que s'hi mou.
Jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc, en veure que ve el Senyor.
dissabte, 14 de desembre del 2024
divendres, 13 de desembre del 2024
Del salm setanta-u
Salvarà els que no tenen defensor. S’apiadarà dels pobres i dels febles, estimant com un tresor la seva vida.
Que faci el bé, com la pluja a l’herbei, com els ruixats assaonen la terra. Que els blats abundin i onegin per les muntanyes; que floreixin i granin i en cullin com l’herba del camp. Que les famílies del país, per beneir-se, es valguin del seu nom; que se’n valguin tots els pobles de la terra per augurar-se la felicitat.
dissabte, 23 de novembre del 2024
Ara en el patiment
L'amor només veu en el «proïsme» la metàfora d'Aquell a qui cal estimar, però la veu realment, en l'ara de cada proïsme. També en l'ara d’un colom agonitzant.
On l’ara es manifesta de manera diàfana és en el misteri del patiment. El dolor, l’angoixa, l’esgotament, la solitud i tots ells també en el seu vessant cec: quan ni tan sols pensem que el que ens passa sigui dolor o angoixa i ho considerem com un estat natural de la nostra persona. En aquests casos és tan viu que ni cal dir-ne ara. És un ara encarnat. No el podem eludir i, tanmateix, no podem fer res més que patir-lo.
dijous, 21 de novembre del 2024
Ara i sempre
«Me som esperat molt, i me deien “ara abans ara arribarà”,
però no ha arribat»..
«Ara abans d’ara» diuen per Llofriu volent expressar allò que està a punt o que és imminent o que gairebé és a tocar d’ara, però que, malgrat tots els esforços que fa l’expressió, no l’és.
Què diem quan diem ara? De quina porció de temps parlem? L’abans, per exemple, el podem delimitar fàcilment dient «l’any passat, ahir o fa cinc minuts…». El després també perquè probablement serà una repetició de l’abans. Però d’ara ¿com dir-ne res?
dissabte, 2 de novembre del 2024
Tots els sants i els difunts junts
Els precursors de Crist amb els sants i els màrtirs. (Fragment) Fra Angelico, 1423. Tremp a l'ou sobre fusta. 31,9 × 63,5 cm.
—Tots són molts! —Doncs tots, tots. —Quants que deuen ser, oi? —Sí, molts. I tots, del tot, no ho serien sense nosaltres. La totalitat ho comprèn tot. Hi som inclosos sense excusa des del dia que vam néixer.
divendres, 1 de novembre del 2024
dimarts, 29 d’octubre del 2024
On és en Santi?
Quan jo hi era, tu no hi eres. Ara tan sols ets tu, però ¿on és en Santi? Quan et buscava i et buscava i et desitjava tant, tu no hi eres perquè hi era jo. Ara només hi ha tu. Per tant, digues-me, on és en Santi? On és aquell que et cercava i sanglotava per tu? ¿On ha anat a parar el Santi aquell?».
diumenge, 27 d’octubre del 2024
dijous, 24 d’octubre del 2024
L'ull interior
«Per al meu ungit tindré una llàntia encesa.
Vestiré de confusió els seus enemics,
però al front d’ell brillarà la meva diadema.» Salm 131
L’anatomia ens diu que entre les celles i dins del cap hi tenim una glàndula que és una de les parts més misterioses del cos. Aquesta glàndula anomenada pineal o epífisi, es correspon amb el tercer ull de les tradicions orientals. En diuen Shivanetra, l'ull de Shiva.
divendres, 18 d’octubre del 2024
El guia interior
«Tirant supplicà al Mestre que li donàs dos o tres guies que sabessen bé la terra.»
Si donem per real el nostre espai interior com un lloc de treball, si veiem com es despleguen i floreixen aquests camps dins nostre, no és estrany de pensar en la presència d’algú que, invisible als ulls exteriors, ens guia des de les més silencioses profunditats. Tots tenim aquest guia, però la seva guia no la fem servir pràcticament mai.
dijous, 17 d’octubre del 2024
diumenge, 6 d’octubre del 2024
divendres, 4 d’octubre del 2024
dijous, 3 d’octubre del 2024
Lo cor
«Altres digueren que'l loch e cadira de la ànima eren en lo cor». Bernat Metge. Lo Somni
—On tenim el cor? —Al pit, entre les dues aixelles. —I on tenim les aixelles? —En una zona buida entre el bust i els braços. —Es pot pensar, sentir o imaginar aquesta zona?
dimarts, 1 d’octubre del 2024
Els arbres que sobreviuen
No sé on vaig llegir que els arbres que sobreviuen al pas d’un temporal fort, queden bategants, curulls de vida i radiants. Diuen que s’omplen d’energia perquè els sotracs de la tempesta els han donat l’oportunitat de sentir-se fortament, de sentir de nou els seus fonaments i el seu arrelament.
Per a Marta, en la llum del matí.
dijous, 26 de setembre del 2024
dimecres, 4 de setembre del 2024
Guarda't d’importunar
«Guarda't d’importunar res. Ni la realitat ni la naturalesa ni les coses ni res. No interfereixis mai, no molestis gens.»
dimarts, 3 de setembre del 2024
L'amor de Jesús
L'amor de Jesús no és el d’una relació amorosa com la nostra perquè l'amor, en ell, és l’estat pur del seu ser. En realitat, Jesús no «estima»: «és» l’amor mateix. Desapareix com a Jesús per a ser només amor.
dilluns, 2 de setembre del 2024
La paraula misteri
La paraula misteri, en grec μύστης, deriva del verb μύω que vol dir tancar els ulls o la boca, i es vincula a l’arrel indoeuropea mu («mmm»: el so amb els llavis tancats).
diumenge, 1 de setembre del 2024
En els exercicis d’aquest bloc
En els exercicis d’aquest bloc hi ha moltes repeticions perquè allò que s’hi diu no actua com una fórmula prèvia aplicada mecànicament, sinó que són petites preses de consciència, d’intuïcions o d’emocions que tenen la intensitat d'una experiència mística.
dilluns, 12 d’agost del 2024
T'esperava
Al banc, al costat d’on m’assec, hi havia una fulla. «Caram», li he dit, «no t'esperava. Què hi fas tu aquí en aquest lloc tan precís?» «He vingut a fer-te companyia. Has de saber que jo sí que t’esperava» ha dit.
dijous, 8 d’agost del 2024
dimecres, 7 d’agost del 2024
Estimar
En grec, per designar una cosa que sol passar, es diu que «estima» de passar. Com ho podríem explicar? A les coses els plau d'ocórrer, de tenir lloc, estimen esdevenir, els alegra, els és propi, com ho és de Déu estimar-se a si mateix. Les coses no en tenen prou amb esdevenir: estimen de fer-ho, com el nuvi estima la núvia. Per això, si les coses estimen passar, cal que nosaltres també estimem que arribin.
dijous, 1 d’agost del 2024
L'ombra a un semàfor
Aquests dies, arribar a l'encreuament del Pont de Vallcarca és una fita enmig de la xafogosa caminada de la tarda. L’ombra fresca d’uns arbres descuidats que han crescut des del fons del pendent que salva el viaducte, m’acull mentre espero que el semàfor es posi verd.
dilluns, 15 de juliol del 2024
La contemplació segons Plotí
Si algú preguntés a la naturalesa per què produeix, i si ella consentís a parar atenció a qui fa la pregunta i s'avingués a contestar-li, diria: «No calia interrogar-me, n'hi havia prou amb comprendre intuïtivament en el silenci, com jo mateixa, que callo i no tinc per costum de parlar.
diumenge, 14 de juliol del 2024
Una meravella
El balcó de l'edifici de davant de casa, considerat com una meravella que fins ara no havia vist mai.
dijous, 11 de juliol del 2024
El carrer de la Fraternitat
Un valor moral és el salt que ens fa passar d'una perspectiva limitada a una d'universal, d'una fraternitat com a carrer a la Fraternitat mateixa.
dilluns, 17 de juny del 2024
El carrer de la Providència
Tres carrers més amunt del de l’Encarnació hi ha el carrer de la Providència. El nom prové del convent de monges de la Divina Providència fundat el 1849 i destruït el 1936, el solar del qual fa cantonada amb Verdi. La denominació la fixaren els senyors Massens, Rabassa i Torrente, promotors de la urbanització. De passar-hi —més que de pensar-hi— he escrit això que segueix.
✲ ✲ ✲