Aprendre a mesurar

«Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor» 

Què caldria per adquirir aquesta saviesa? Com seria? No seria una saviesa qualsevol sinó exclusiva del cor, neta de tota la resta i pura.

La Valenciana de Parlament

Hi ha quatre moments que donen corda al meu rellotge. El dia s’acaba després de la quarta despressurització que es realitza entre aquestes etapes.

Da Si Vid Vida

Quantes coses que pot fer pensar el nom de David!

Quan tot fa veure que plourà

La frondositat dels plàtans i la volta d'ombra que fan, es fan notar especialment en tardes que fan veure que aviat plourà.

El pintor de parets

El pintor, quan va acabar d'acolorir tota la façana i abans de retirar la bastida, per trencar la monotonia de la paret, va marcar de color vermell les regates de l'enguixada que simulaven lloses.

«Dois», una etiqueta nova

«Doi» és una paraula que vaig sentir per primera vegada en una cançó de Guillem d’Efak. Era una versió de These foolish things remind me of you. La cantava, entre molts, Ella Fitzgerald.

No ho puc entendre

«És admirable com ho sabeu tot.
És tan admirable que no ho puc entendre.» Sl 139.

No ho puc entendre, diu el salm i amb això fa referència a les coses inconcebibles que són les que no es poden entendre. L’admiració portada més enllà d’ella mateixa no es pot entendre, perquè desapareix com a tal.

Carrer de Tarragona

Hi ha un pollanc al voral del mig que en una poda li van tallar la capçada i les branques superiors es van assecar. Ara en creixen de fulloses des de la base que tenen l’alçada dels matolls.

Mira, veus

—Mira, veus, el tercer ull només es fa visible quan no el mirem.

Davant el carrer de Muntades

Semblaven dervixos giradors. Ballaven amb el mateix esperit. Flotaven. L'aire els aguantava. La música era andina.

Rinoceront

«Avi mira, un rinoceront» va dir la neta estirant-li la mà perquè s'adonés d'una esquerda a l’arrebossat de la paret que deixava veure un tros de pintura més antiga de tons blaus amb un punt vermell al mig.

Etiqueta «Dois» 

Una tarda xafogosa

La gent passejava com si res pel carrer de Llobet fins que de sobte se sentiren uns xisclets agudíssims, uns esgarips desesperats de dolor intens que feren aturar tothom més o menys esglaiat.

Acostar-s'hi molt

«Vosaltres us heu acostat molt a Déu.»

Tot i que tot en parla sense que calgui parlar-ne, la veritat és que es parla de Déu. Si anem a una església de vegades se’n parla tant que atabala. Una prèdica, en lloc d’escurçar la distància que ens en separa, sovint l'augmenta. Es converteix en un discurs «sobre» ell. «A l’església es parla “de” Déu.» Hi ha alternativa a això? Sí: ser-lo.

La florida de la reverència

«Venerar el Senyor és primícia de saviesa.»

Vaig conèixer algú que de cada passa en sabia fer una reverència. «Et pensaves que feia tentines, però faig reverències», em digué rient. La reverència indica una distància més o menys immensa amb el que es reverencia. 

De la fusta

De la fusta d'un banc del carrer d'Ermengarda.

Etiqueta «Dois» 

Del record d'una ombra

Una ombra d'un fanal al carrer de Mediona.

Etiqueta «Dois» 

Donar culte

«Ens visitarà un sol.» Lc 1

Hi ha un himne que el breviari recomana de resar cada dia al matí. Se'n diu el Benedictus.Segons sant Lluc, l'entonà Zacaries, el pare de sant Joan, quan li van posar el seu nebot Jesús en braços. S'anuncien moltes coses en aquestes estrofes i una que a mi sempre m’ha colpit, és la gran i tan simple explicació que sap donar al perquè ineludible del ser quan s'endinsa allà on no hi ha engany ni és possible cap fugida.

Les paraules que us dic

Un plàtan amb set capçades.

«Jesús digué: “Les paraules que jo us he dit són esperit i són vida”». [Jo 6,63]. Breument, podríem dir que acabem de llegir una traducció al català d’una frase de l’evangeli de sant Joan, escrit cap als darrers anys del segle I.

Ser escoltat

Hi ha frases que, com pessics, queden ressonant dins nostre i no sabem ben bé per què. Floten. S’escapen de la lectura i emergeixen cap a un espai propi i intemporal. Ens obren i, a tocar de l’èxtasi, ens introdueixen en el silenci fent-nos callar.

Vint imatges

 

Sabem

Vallcarca

Sabem, com les restes allargassades d’un núvol prim saben que la llera d'una grua les espera per fer-los de jaç uns instants. No sabem massa coses més.

Etiqueta «Dois» 

Les claus

Senyor, vós teniu la clau de tot. Quan obriu el cel ningú no el pot tancar a la terra, però vós Senyor, teniu les portes obertes i ningú no les podrà tancar mai.

Sis pàgines noves

Vet aquí sis pàgines noves: una hipòtesi, una evidència, un murmuri, una lloança, un dormiment i finalment un malson que m’havia de fer veure allò que amb tant afany havia estat perseguint.

Sant Jordi príncep

La litúrgia ha traslladat la festa de Sant Jordi al dia d'avui

L’exèrcit esclatant dels màrtirs entona un cant de lloança, avui. Una joia eterna corona els seus caps i arreu hi ha festes i alegria.

Pel màrtir sant Jordi que us estimà per damunt de tot, sigueu, Senyor, el nostre amor més gran.

Com jo faig avui

Tudó

Jo pensava: «A la meitat de la vida me n'he d'anar, em veig a les portes del país dels morts privat dels anys que em quedaven.» Pensava: «Ja no veuré el Senyor en aquesta vida, no contemplaré ningú més dels habitants del món.»

Ofrena a la Mare de Déu de Montserrat

La Moreneta

Del whatsapp d'un mòbil.

Una ofrena pot ser només un ritual quan li dediquem alguna cosa que no és nostra, però també pot ser autèntica si oferim quelcom que veritablement ens pertany. Un ritual és una manera d’escapar d'allò que és autèntic perquè ¿com podríem oferir realment alguna cosa si no fos nostra, si prèviament no la tinguéssim?

A contracorrent

En lluitar contra qualsevol cosa ens obsessionem completament amb ella. L'energia emprada en la lluita fa que l'obsessió sigui absoluta. Hi ha, però, una altra possibilitat. Tot i submergir-nos-hi, podem no ser-la, i aquesta possibilitat s'obté tan sols quan l'afany es torna positiu. Això és el que voldria dir «un esforç positiu a contracorrent».

Conscients del misteri

Déu de misericòrdia

vós que il·lumineu les nostres ànimes amb una llum inesperada, feu que siguem conscients del misteri de la vostra presència també en els moments de foscor.

El trasllat com a esclat

En un trasllat, el tragí de les coses traslladables o traslladades ens fa presents la quietud i el silenci de les intraslladables.

A manera de comiat

Carrer de Cardedeu. «Un adéu a tot això»

Unes mans em van tocar per dintre

Veniu, mireu

Veniu, mireu les gestes del Senyor

les meravelles que fa sobre la terra.

Aquesta nova oportunitat

Gràcies Senyor per aquest nou dia, per aquesta nova oportunitat que ens doneu. Que quan acabi la jornada ens trobem una mica més a prop vostre.

Gràcies Jesús que us heu fet germà nostre, feu que al cor de la nostra existència descobrim la vostra presència. 

Gràcies pel silenci de la pregària. En ell ens envieu el vostre esperit consolador que bufa sobre les inquietuds que ens poden mantenir lluny de vós i feu-nos descobrir les forces de confiança presents en el més profund de nosaltres.

Presència

No em llanceu fora de la vostra presència, no em prengueu el vostre esperit sant. Sl 51.

El salm parla de la presència, de com són les coses amb presència o sense, del fet de la presència per ella mateixa i de com seria tot de terrible sense la presència del Senyor. Serien coses? Hi hauria res? La meva presència tampoc hi seria i això fa pànic de pensar. Què quedaria? Seria tant com no ser.

Cant

Senyor Jesús canteu amb nosaltres el to radiant de la vida de tal manera que la font de la joia mai no s’esgoti.

Baixar a la vida

Del profeta Isaïes

Llavors ho celebraràs.

Et dono la mà i et dic: «No tinguis por: jo t'ajudo. No tinguis por, pobre cuc, que jo t'ajudo», diu l'oracle del Senyor; jo soc el qui et defensa. T'he convertit en un trill tallant, nou i ple de dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els turons quedaran com palla fina. Quan els ventaràs, l'aire els alçarà i el terbolí els dispersarà pertot arreu. Llavors ho celebraràs.

En aquest advent

Jo sé, fa temps, que el vostre pacte l'heu assegurat per sempre.

En aquest advent en què preparem la vostra vinguda refermeu els nostres cors amb la vostra gràcia perquè us sapiguem rebre amb l’esperit ben obert.

Del salm cent catorze

El mar en veure’ls va fugir i el Jordà se'n tornà riu amunt; les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada.
Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt? Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada?

Són preguntes immenses: «Què teníeu, perquè saltàveu!».

Del salm noranta-cinc

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa, bramula el mar amb tot el que s'hi mou.

Jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc, en veure que ve el Senyor.

Del salm noranta-u

Senyor, que en són, de grans, les vostres obres, els vostres designis, que en són, de profunds!

És bo de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit, la vostra fidelitat. Us canto amb la lira de deu cordes i amb l’arpa, als acords d'interludis de cítara.