Seràs tu, ell

A M O R

L'Amor em va acollir; la meva ànima, però, reculà,
culpable de pols i de pecat.
Però l'Amor, clarivident, veient que no parava de dubtar
des que havia entrat,

Un aire despreocupat i de sorpresa

Al començament hi hagué una respiració de la qual hem convingut a dir-ne univers i, quan ens contagià, també fórem respirats per ella per primera vegada.

El camí més llarg

Per expressar el que és veritable cal una feina. També per a rebre-ho.
Sense feina s'expressa i es rep en fals, o si més no, superficialment.

Simone Weil

 

Hi hagué una vegada algú que rebé la visita de Déu. 

L'amor a Déu

Estem acostumats a parlar de l’amor de Déu. El donem per descomptat i cantem contents per aquest gran prodigi. Aquí la nostra feina tan sols consisteix a mantenir-nos innocents.

Sí, per què no?

Per què no percebre conscientment que les coses divines flueixen en nosaltres? Les escriptures en parlen obertament. «El regne de Déu és en nosaltres» no es cansen de dir. Nosaltres, pròpiament, no existim. Déu i tot el que és diví, sí i està dins nostre.

El pardal resplendent

 

Els tipus de pardals més coneguts entre nosaltres són el pardal blanc, el roquer, el toledà, el pardal de moro, el de verneda, el pardal boig, el de muntanya, el de passa, el pardal salvatge, el pardal tordà, el de bardissa, el pardal xarrec, l’alablanc i el pardal italià, però no n’he trobat cap com el que vingué a fer-me companyia diumenge.

L'hora menys pensada

No havia pensat ni el dia ni l'hora que el sol travessaria la reixa.
Si ho hagués sabut, hauria vingut abans.

 

Aquesta llarga reflexió sobre el fet de pensar no vol ser més que un aguait de la quantitat de capes que prèviament hauríem de netejar —o de les quals hauríem de ser molt conscients—, abans de parlar del Regne del cel o de l'Amo o de l'Espòs o del Fill de l'home o de la Veritat o de Déu. 

Pericoresi

La pericoresi —circumincessió o inhabitació mútua— és un concepte teològic que expressa el grau d'unió de les persones de la Trinitat, el «ser en» entre elles: com el Pare és en el Fill i ell en el Pare i com amb l'Esperit sant.

Trinitat

Buscant imatges per il·lustrar la coberta d’un llibre sobre la Trinitat vaig trobar aquesta estampa a l'arxiu digital del Centre de Lectura de Reus. És el dibuix de l’escultura que hi ha a l’ermita de la Trinitat de l’Espluga de Francolí. 

Descomparar

Les senyores es comparen els vestits. «Jo també en vull un com aquest», diuen. Els agrada mesurar-se amb les altres i que el resultat sigui sempre que són les millors en tot. A Santo Domingo en diuen «comparonas». En el fons tots ho fem.

Miratge

Oh mondo Soltanto adesso io ti guardo
Nel tuo silenzio io mi perdo E sono niente accanto a te.

 

Un miratge de món va ser aquella llanta abandonada de roda de bicicleta sota el sol plomós de les quatre de la tarda a la deserta plaça de Joan Pelegrí. «El món».

Carrer de la florida blanca

Tocaré i cantaré: desvetlla't, cor, inspira't,
desvetlleu-vos arpa i lira meva, vull desvetllar l'aurora. Sl 139.

 

«Desvetlla’t cor, inspira’t.» La frase ens parla d’algú que s’adreça al seu cor i li enraona. Es nota que el té ben localitzat en l'interior i hi conversa sovint i amb confiança.

La cosa més natural del món

«Il mondo», una interpretació
de la vint-i-unena carta del tarot d'Albrecht Dürer.

 

Serà que sí? Que hi ha llum i no foscor? Serà que no eren visions ni imaginacions ni apropiacions ni pensaments, sinó que simplement era, però jo no ho veia?

Sin dar golpe

«Marta servia»

 

La porxada d'entrada de l’edifici on visc la protegeix una porta de ferro amb aquest avís: «Cerrar la puerta sin dar golpe». Sin dar golpe són les tres paraules que queden més a la vista. Sense fer soroll, com si no féssim res o ni brot.

Carrer de Tarragona

Ho fan com si res. En primer lloc hi ha l’embranzida per pujar, molt controlada i alentida arribant a dalt. Així mantenen una estona la vertical tan absolutament quieta que talla la respiració durant uns instants que semblen eterns.

Escoltar l'amor

El salm 142 diu: «Que pugui escoltar, Senyor, el vostre amor a punta de dia». Per tant, l’amor se sent i té gramàtica. Enraona? Canta? Respira?

El pont del parc

—Mira, veus? Jo soc la meva nuesa passant pel pont sense mi.

Etiqueta «Dois» 

L'onze de l'onze a les onze

L’avi Jaume va néixer un dia onze del mes l’onze a les onze: 11-11-11. Si per casualitat sumàveu les xifres del seu carnet d’identitat en donaven onze. Això també passava amb la matrícula del cotxe i en moltes coses més.

Aprendre a mesurar

«Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor» 

Què caldria per adquirir aquesta saviesa? Com seria? No seria una saviesa qualsevol sinó exclusiva del cor, neta de tota la resta i pura.

La Valenciana de Parlament

Hi ha quatre moments que donen corda al meu rellotge. El dia s’acaba després de la quarta despressurització que es realitza entre aquestes etapes.

Da Si Vid

Quantes coses diu el nom de David!

Quan tot fa veure que plourà

La frondositat dels plàtans i la volta d'ombra que fan, es fan notar especialment en tardes que fan veure que aviat plourà.

El pintor de parets

El pintor, quan va acabar d'acolorir tota la façana i abans de retirar la bastida, per trencar la monotonia de la paret, va marcar de color vermell les regates de l'enguixada que simulaven lloses.

«Dois», una etiqueta nova del bloc

«Doi» és una paraula que vaig sentir per primera vegada en una cançó de Guillem d’Efak. Era una versió de These foolish things remind me of you. La cantava, entre molts, Ella Fitzgerald.

No ho puc entendre

«És admirable com ho sabeu tot.
És tan admirable que no ho puc entendre.» Sl 139.

No ho puc entendre, diu el salm i amb això fa referència a les coses inconcebibles que són les que no es poden entendre. L’admiració portada més enllà d’ella mateixa no es pot entendre, perquè desapareix com a tal.

Davant el parc de Joan Miró

Hi ha un pollanc al voral del mig que en una poda li van tallar la capçada i les branques superiors es van assecar. Ara en creixen de fulloses des de la base que tenen l’alçada dels matolls.

Mira, veus

—Mira, veus, el tercer ull només es fa visible quan no el mirem.

Davant el carrer de Muntades

Semblaven dervixos giradors. Ballaven amb el mateix esperit. Flotaven. L'aire els aguantava. La música era andina.

Rinoceront

«Avi mira, un rinoceront» va dir la neta estirant-li la mà perquè s'adonés d'una esquerda a l’arrebossat de la paret que deixava veure un tros de pintura més antiga de tons blaus amb un punt vermell al mig.

Etiqueta «Dois» 

Una tarda xafogosa

La gent passejava com si res pel carrer de Llobet fins que de sobte se sentiren uns xisclets agudíssims, uns esgarips desesperats de dolor intens que feren aturar tothom més o menys esglaiat.

Acostar-s'hi molt

«Vosaltres us heu acostat molt a Déu.»

Tot i que tot en parla sense que calgui parlar-ne, la veritat és que es parla de Déu. Si anem a una església de vegades se’n parla tant que atabala.

La florida de la reverència

«Venerar el Senyor és primícia de saviesa.»

Vaig conèixer algú que de cada passa en sabia fer una reverència. «Et pensaves que feia tentines, però faig reverències», em digué rient. La reverència indica una distància més o menys immensa amb el que es reverencia. 

De la fusta

De la fusta d'un banc del carrer d'Ermengarda.

Etiqueta «Dois» 

El record d'una ombra

Una ombra d'un fanal al carrer de Mediona.

Etiqueta «Dois» 

Donar culte

«Ens visitarà un sol.» Lc 1

Hi ha un himne que el breviari recomana de resar cada dia al matí. Se'n diu el Benedictus.Segons sant Lluc, l'entonà Zacaries, el pare de sant Joan, quan li van posar el seu nebot Jesús en braços.

Les paraules que us dic

Un plàtan amb set capçades.

«Jesús digué: “Les paraules que jo us he dit són esperit i són vida”». [Jo 6,63]. Breument, podríem dir que acabem de llegir una traducció al català d’una frase de l’evangeli de sant Joan, escrit cap als darrers anys del segle I.

Ser escoltat

Hi ha frases que, com pessics, queden ressonant dins nostre i no sabem ben bé per què. Floten. S’escapen de la lectura i emergeixen cap a un espai propi i intemporal. Ens obren i, a tocar de l’èxtasi, ens introdueixen en el silenci fent-nos callar.

Vint imatges

 

Sabem

Vallcarca

Sabem, com les restes allargassades d’un núvol prim saben que la llera d'una grua les espera per fer-los de jaç uns instants. No sabem massa coses més.

Etiqueta «Dois» 

Les claus

Senyor, vós teniu la clau de tot. Quan obriu el cel ningú no el pot tancar a la terra, però vós Senyor, teniu les portes obertes i ningú no les podrà tancar mai.

Sis pàgines noves

Vet aquí sis pàgines noves: una hipòtesi, una evidència, un murmuri, una lloança, un dormiment i finalment un malson que m’havia de fer veure allò que amb tant afany havia estat perseguint.

Sant Jordi, príncep

La litúrgia ha traslladat la festa de Sant Jordi al dia d'avui

L’exèrcit esclatant dels màrtirs entona un cant de lloança, avui. Una joia eterna corona els seus caps i arreu hi ha festes i alegria.

Pel màrtir sant Jordi que us estimà per damunt de tot, sigueu, Senyor, el nostre amor més gran.

Com jo faig avui

Tudó

Jo pensava: «A la meitat de la vida me n'he d'anar, em veig a les portes del país dels morts privat dels anys que em quedaven.» Pensava: «Ja no veuré el Senyor en aquesta vida, no contemplaré ningú més dels habitants del món.»