L’orant

L’orant com a lletra O: el vigilant, l’egregor d’aquestes coses, un pobre aprenent de gravador que resava mentre acomplia amb traç inexpert l’encàrrec d’habitar, de poblar amb ratlletes desiguals els climes, el món entremig d’una imatge que anava d’A a B i viceversa.

L’orant, en acabar va recordar els dos cubells de fusta amb hortènsies que hi havia al peu de les escales de l’entrada del taller mentre sentia en l’alegria que li pujava el privilegi d’una joia que mai no mor.