Llavis

Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquin el meu nom. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué: «Poso les meves paraules a la teva boca» i jo vaig dir:

Que bonics són els teus llavis quan me'ls dones
Me'ls apropes tous, humits i entreoberts, els teus llavis.
Allargaria l'estona de tocar els teus llavis amb els meus
                      Indefinidament l'allargaria.
Fent un petó als teus llavis m'endinso en la teva intimitat
M'apropo a la teva ànima amb un petó als teus llavis
I què em dius de la reciprocitat dels petons als llavis?
Perquè quan tu me'l fas
Jo també te'n faig un just en el mateix instant
Com agrair-te tots els petons als llavis que m'has fet
                      amb els teu llavis?

Vegeu So 3 i Jr 1