Maria digué: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
«No tinc», no té. No té res. Mira al seu voltant quan li pregunten què té o qui és i no veu res i no sap què dir. Li ho han pres tot? Ho ha donat tot? Abans tenia?La gent sempre parla de les coses que té o que ha perdut encara que siguin petites: un didal, per exemple, seria molt. Ella no. I no és que ho perdés o que li ho prenguessin. És que no té. Ser per a ella és no tenir. No sabria comportar-se de cap altra manera. És una desapareguda del tenir. La seva essència, allò natural en ella, allò pel qual no s'ha d'esforçar gens és a no tenir. I tampoc es tracta que hagi deixat de tenir res. És el no tenir passant per les seves venes, res més. Però és un no tenir anant, que va, que no s'atura o es tanca. «Anava a costura a aprendre de lletra». Per no tenir no té ni marit per a allò tan portentós que ha de portar al món després de nou mesos. El profeta Daniel va posar en llavis d'ella aquestes paraules: «Sóc la més petita i humil arreu de la terra. No tinc res, ni reis, ni profetes, ni governants ni ningú que ofereixi víctimes, ni tinc flor de farina, ni encens, ni un lloc on presentar les primícies dels fruits de la terra. Sóc molt pobra. Res de res.» Cfr: Dn, 3
A la foto es nota que, encara que no té res, la Mare de Déu està plena de gràcia i el Senyor és amb ella
ResponEliminaTé raó l'Àngela, és plena de gràcia i el Senyor és amb ella (Josep també és amb ella, i la seva estimada cosina, i…). De fet, la seva deu ser la millor de les gasiveries: la d'atresorar les coses en el cor. Santi, ens ha agradat molt el teu escrit; la Isabel reia mentre el llegia i em va dir: «aquest cosí teu..!»
ResponElimina